El senyor Roca

Fa dies, que cada vegada que llegeixo un article – dia sí, dia no – que fa referència a l’Agrupació Mútua de la Indústria i el Comerç, o la Mútua dels Viatjants, com també es deia abans, no puc deixar de pensar en el senyor Roca, també conegut per “en Roca de la Mútua”. De molt jove em va fer soci de la Mútua i més tard a tota la nova família. Ell va ser soci d’honor infinitat de vegades – més que cap altra soci, penso –, el títol es donava als associats que feien un número determinat de nous socis a l’any i les 25 pessetes que donava l’entitat al que havia fet un nou soci – per cobrir despeses –, ell les lliurava al nou associat. El senyor Roca era una gran persona i estimava molt la Mútua. Si encara en queden deuen estar amagats, aquest és el gran problema que tenim. 

Penso que quan ell, el senyor Roca, ja no hi era, la Mútua es convertí en una companyia d’assegurances corrent, pitjor encara, en un refugi d’aprofitats i de gent d’aquella que es fiquen a tot arreu perquè el seu nom sona; compren voluntats – consells d’administració — i s’aprofiten de l’ocasió en benefici propi, sense cap escrúpol ni dignitat; molts provenen de la política, escola on s’aprèn tota classe d’irregularitats que ells consideren normals o lògiques, pròpies del seu tèrbol món.

 Després de les lluites de molts associats – CRAMCI i altres — per tal d’evitar el frau – 1992-1993 — i el daltabaix que es veia venir, s’ha consumat tot, i el valor actual de la en altra temps exemplar i sanejada associació, és zero, o així ho faran creure els del govern espanyol per tal d’adjudicar l’empresa” a Mútua Madrilenya – ja fa temps que preparen el terreny amb els anuncis a la TV3. En el moment que es realitzi em donaré de baixa. Vivim uns moments en que ha arribat l’hora de moure’s i m’he fet soci de Reagrupament – independència i regeneració de la política és el seu objectiu –, hi crec. Si no tenim fe i esperança en alguna cosa d’aquest nostra dissortat País, ja podem plegar, deixar de queixar-nos i esperar pacientment que ens arribi l’hora.

 Esteve Roure i Punset

Lluís Casademont, 14

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>