En la pàgina 6 del número anterior, en la secció de Clar i Català, hi havia dues cartes, una a l’esquerra – mai tan ben situada – i l’altra a la dreta. Sembla que la de la pàgina dreta era una rèplica a una anterior del de la pàgina esquerra.
Les paraules del de l’esquerra respiren autocomplaença, credulitat, candidesa, ingenuïtat, i em fan pensar en les paraules de Konrad Adenauer que sovint repetia la meva mare: “Qui de jove no és comunista, no té cor. Qui de gran és comunista, no té cap”. Comunistes i socialistes són cosins germans — ja ens ho han demostrat amb el tripartit — i el senyor de l’article de l’esquerra penso que ja deu tenir algun dia. També penso que molts militants – per no dir la majoria — de partits polítics ho són sense importar-los-hi un borrall la ideologia del parit, ho són per circumstàncies o conveniències i se sotmeten a la fèrria dictadura de la maquinaria de llur partit..
El senyor de la dreta de la dita pàgina, simplement toca de peus a terra, és realista, autèntic, i no es deixa seduir per fantasies inaplicables i enganyoses, i fins i tot convida a l’optimisme per tal d’intentar sortir del marasme actual.
Esteve Roure i Punset
