L’enganyifa del federalisme

En la pàgina 6 del número anterior, en la secció de Clar i Català, hi havia dues cartes, una a l’esquerra – mai tan ben situada – i l’altra a la dreta. Sembla que la de la pàgina dreta era una rèplica a una anterior del de la pàgina esquerra.

Les paraules del de l’esquerra respiren autocomplaença, credulitat, candidesa, ingenuïtat, i em fan pensar en les paraules de Konrad Adenauer que sovint repetia la meva mare: “Qui de jove no és comunista, no té cor. Qui de gran és comunista, no té cap”. Comunistes i socialistes són cosins germans  — ja ens ho han demostrat amb el tripartit  — i el senyor de l’article de l’esquerra penso que ja deu tenir algun dia. També penso que molts militants – per no dir la majoria — de partits polítics ho són sense importar-los-hi un borrall la ideologia del parit, ho són per circumstàncies o conveniències i se sotmeten a la fèrria dictadura de la maquinaria de llur partit..

 El senyor de la dreta de la dita pàgina, simplement toca de peus a terra, és realista, autèntic, i no es deixa seduir per fantasies inaplicables i enganyoses, i fins i tot convida a l’optimisme per tal d’intentar sortir del marasme actual.

 

Esteve Roure i Punset

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>