Tinc 81 anys i alguna vegada la meva germana m’ha dit: Quan eres petit, els diumenges en veure’t arribar a casa ja sabia el què havia fet el Barça, per la cara que feies. Una vegada hi vaig arribar plorant perquè el Madrid ens havia fet un 11 a 1. Ara, el Barça és un referent mundial, gràcies, en part, a haver fet les coses molt bé, i penso que la majoria de catalans estimem molt el Barça, “és més que un club” i ens el sentim nostra. A vegades també penso com podria ser Catalunya si l’estiméssim com al Barça i sabéssim triar els seus governants. Malauradament molts, massa, catalans estimen el Barça com ho pot fer en ZP o el president d’Extremadura, posem per cas, i tractant-se de Catalunya en passen o diuen que se senten espanyols i que els tracten més bé a Madrid que a Barcelona, pel que fa referència a les seves empreses, i si els parles d’independència somriuen com si hom fos un il·luminat. Holanda, Bèlgica, Dinamarca, Suïssa i Àustria es podrien comparar amb una Catalunya independent, i no se sol sentir que aquestes petites nacions es lamentin de la crisi. Cal que comencem a pensar que la situació actual de Catalunya és insostenible i encomanem-nos, tots, de la valentia i l’esperit de lluita que té tot el Barça si volem aconseguir èxits pel nostre país .
Esteve Roure i Punset
