La senyora Maria i el dret a decidir

Últimament he parlat força amb la senyora Maria per tal de solucionar un petit problema que em preocupa i ella em pot solucionar. En moments distesos també parlàvem de les nostres vides – ella és més gran que jo.

- Amb això de les consultes, com que no hi entenc votaré en blanc, em va dir un dia.

La senyora Maria, dona molt intel·ligent, ha treballat intensament en la seva vida, s’ha fet un patrimoni  i el seu company que “no fotia ni brot”, volia apropiar-se’n; no ho va consentir, i va decidir que viurien en el mateix replà, però en portes diferents i la seva relació seria simplement, cordial.

- Senyora Maria – li vaig dir en la següent trobada – com pot dir-me que no hi entén si vostè en el seu moment va tenir la valentia de decidir el que afectaria la resta de la seva vida?. 

- És veritat – va dir ella mirant-me fixament – votaré SI, i, gràcies – va afegir.

 Esteve Roure i Punset

Lluís Casademont, 14

OLOT (Garrotxa)

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>