Algú s’imagina el que hauria passat si en els últims temps les obres que han fet els diferents ajuntaments d’aquesta ciutat haguessin requerit l’aprovació de la població mitjançant referèndums, com ara intenten fer – pel que es veu matusserament — amb la Diagonal de Barcelona?. Possiblement s’hauria aprovat la rehabilitació de la Plaça Clarà – i ben segur millor del que s’ha fet, brollador inclòs – i poca cosa més.
Quan hom pensa en el que seria la dita plaça amb l’edifici de Can Capdevila acabat seguint el primer projecte – sort que una senyora prou intel·ligent va comprar la part que dona al carrer de Sant Rafel i s’ha conservat –, i sense el nyap del pavelló de Les Escoles Pies; quina meravella!. Ja no parlem de les monstruositats del Puig del Roser i el Firalet, que diuen han d’enllaçar amb el futur Passeig de Blay. Ai, Valga’m Déu Senyor, val més no pensar-hi, i que Déu ens agafi confessats – potser tindrem sort amb la falta de recursos de l’Ajuntament.
Continuo amb una frase collida per atzar a la TV local en que parlaven de la situació econòmica de l’Ajuntament d’Olot i el futur de la ciutat: El que hem de fer és, no fer cap tonteria més – deia el senyor de Trncheria. Però, em temo que tornaran a augmentar els impostos pel tot gros, per tal de poder mantenir llur progrés, fins a convertir-se en conservadors. És l’ideal dels autoanomenats “progressistes”, que no deixa de ser l’ideal de la majoria dels mortals. I acabo. Sort en tenim de que la societat civil ens dóna alguna alegria de tant en tant: Enhorabona als del CPA Olot.
Esteve Roura i Punset
Lluís Casademont, 14
OLOT (Garrotxa)
15/05/2010
