Si necessiteu alguna cosa més estic a la vostra disposició
atentament àngel moliner
Com que la carta que va fer l’Àngel Moliner a La Comarca em va agradar, li he demanat i l’incloc en aquest llibre.
El firalet de nit
S’acluca la llum del dia i amb la foscor s’aixeca el teló d’un meravellós espectacle a la ciutat. Una màgica visió d’enllumenat en plena nit. Un equilibri suau entre la claror i l’obscuritat. Una pau i serenor amara el lloc i t’entra suaument, i en silenci dintre el cor.
De nit no és un firal, ni un mercadal, és una obra original de grans artistes de la llum i del foscam. És un espai per ser eternament immaculat, per a no ser trepitjat per esser vivent i menys per cap vehicle rodat que pertorbaria l’encantament d’aquest bosc habitat per fades, bruixots i nans d’un altre temps.
Impressiona el feix de raigs de llum emergents que juguen amb les branques i el fullam, creant éssers diabòlics que es mouen amb el vent.
El lloc és tan bonic i tan romàntic, que el crec recomanat per als enamorats, per contemplar junts la lluna riellera, per contar d’una a una les estrelles i parlar-se d’amor a cau d’orella.
Mussols, ducs i òlibes, hi badaran tota la nit mirant aquesta obra d’art. Ocells de totes classes niaran als seus brancatges. Pinsans, caderneres i verdums hi faran una coral municipal.
El gaig espantadís s’amagarà en el seu fullatge i la merla xiscladora a dintre el bardissam. Tórtores, coloms i pardals menjaran l’arròs nupcial que cau a l’empedrat, Segur que el rossinyol hi farà niu i estada a l’estiu, i refilarà al capvespre per anunciar la festa. El porc senglar quan tingui fam, de nit baixarà de les muntanyes buscant aglans pels seus godalls, que jugaran esbojarrats amb les ombres fantasmagòriques que dansen sobre el prat.
Si plou a la tardor, hi sortiran bolets en aquest bosc. Segur que s’hi faran vaquetes, cama-secs i escarlots, potser també algun cep on hi farà habitatge el follet o algun mataparent davant l’Ajuntament.
Em fan neguit veure de nit el negre tossol – petit volcà mig apagat- que sobresurt i els esvorancs amb esbarzers per on entren carruatges amb donzelles dins de la cova soterrada tot esperant que Sant Jordi mati drac.
Dins de la negror de la boca del llop només es veuen ullals de color blanc sortint de les genives empedrades, donant-li una imatge de misteri que fa més atractiu l’escenari d’aquest conte de fades i terror que hi ha a Olot quan es fa fosc.
Els reflectors que encerclen el passeig, estan a dalt amb les tramoies, donant la justa claror als marges laterals, per on els vianants han de passar arrambats a les parets, en silenci, a poc a poc, per no trencar la màgia encisadora d’aquest lloc.
L’ajuntament ha de ser conscient de la meravella versallesca enllumenada amb tants brolladors d’aigua, arbres i de jardins que té davant del seu palau municipal. Veïns i comerciants: apagueu els llums impertinents que trenquen l’encantament de faula i d’esglai del cor boscat de la ciutat en la foscor.
El dia es va llevant i la funció s’acaba, amb la claror del dia s’apaguen tots els llums del escenari. Baixa el teló donant per finida l’obra magistral Amb el dia nascut no té ni suc ni bruc, tot el que hem somniat de nit Tot queda pobre, vuit de contingut: els corredors laterals, els corriols que travessen els prats de llambordes boterudes, els arbres escollits, l’altíssima caixota laminada d’ascensor, les grans boques dentades del pàrquing, les bigues per faroles dels costats, els llums ferrats clavats a l’empedrat, els seients acotxats ultra moderns, els … Tot de disseny únic per una ciutat petita com la nostra, que vol aparentà el que no és i surt de solfa, que paga molt car els capricis sense límits dels seus creadors, amb el vist i plau sense fre per part dels governants ¿Sabrem mai del tot quant han costat les darreres obres d’art de la ciutat?
