Pot ser que algú no sàpiga on està el que en un temps en dèiem el Pla de Llacs, es troba en la zona que el senyor Manuel Malagrida va urbanitzar molt bé – penso que segueix sent de llarg la millor urbanització d’Olot — , des del Parc Nou fins quasi a la plaça Clarà, i entre el passeig de Barcelona i el vial Sant Jordi. Són dos sectors units pel que era el meravellós pont de Colom, ara vulgar palanca per travessar el Fluvià a peu; ja m’agradaria saber perquè no es va reconstruir el pont quan s’intentava fer-ho no fa pas molts anys. El Pla de Llacs, zona molt humida, era un indret on hi anaven a “passejar” algunes parelles que volien “intimitat”. De molt jovenet, en ocasions parlava amb en Pere Pelut, en realitat es deia Pere Juvinyà, i em contava les seves vivències i cançons mentre feia parafines per a preparar el fil a la Cooperació. Era autor de moltes cançons populars com: En Pere sac i cordes, Des de Batet i altres. No desaprofitava mai cap ocasió per obrir la tapa del seu rellotge de butxaca i comentar: Aquest — un retrat repujat molt desfigurat –, és mussio – monsieur – Carnot; un polític francès que admirava molt i n’explicava les seves virtuts. Una d’aquestes cançons – em complauria saber si algú té la lletra completa, l’Àngel Girona estaria content, si és que encara no l’ha trobada – era sobre el Pla de Llacs i en recordo el següent: Un cosí i una cosina a la Font Moixina varen anar / anaven a passar un dia de festa / i esperar el vespre per tornar a Olot / Pla de Llacs, Pla de Llacs forces llums i apagats / com més cosins més endins / Pla de Llacs endins, Pla de Llacs endins . . .
De sobte m’ha urgit anar a fer un encàrrec i, tot i que ja havíem entrat ben bé a la vesprada, he agafat la bicicleta plegable – és extraordinària per desplaçar-se per la ciutat –, he pujat pel carrer Montsalvatge i tombat a la dreta pel Bisbe Guillamet quan sorprenentment i de sobte s’ha fet tot fosc: entrava al Firalet. He seguit anant a les palpentes per no ensopegar amb algun objecte negre com la mateixa nit i buscant les zones llises per tal d’evitar l’insuportable traqueteig de la bicicleta en passar per les rústegues llambordes, mentre pensava: És fantàstic, està molt bé per a les parelles que volen intimitat, en el seu moment ens hauríem estalviat d’anar al Pla de Llacs.
Referent a “El poeta des-animat” de la setmana passada, deixem-nos de transformacions, actuacions, carrinclons, inquisicions, opinions, oxigenacions i tot el que acaba en ons com c . . . i fem-ho mes planer: Mentre les fonts d’inspiració del poeta Joan Margarit són les meravelloses i extraordinàries fonts de Montjuïc — refetes constantment –, per posar un exemple; les fonts d’inspiració del poeta Joan Mercader és la trista i bruta copa seca, ensopida i malenconiosa, encara que a vegades ragi a bocins, del que havia estat un encisador brollador que era l’ànima de la Plaça Clarà, per posar un altra exemple. “Per les seves obres els coneixereu” penso que també és de la Bíblia.
Esteve Roure i Punset
Lluís Casademont, 14 OLOT (Garrotxa)
03-10-2010
