Tots Sants

Fa uns quants anys que canonitzaren un parent meu: l’Enric Canadell Quintana, escolapi i cosí de l’avi Josep Roura Quintana i, com a representant de la família em va tocar anar als escolapis per informar-me de l’esdeveniment i de la cerimònia de la canonització a Roma – no recordo que ho fes massa bé. El que sí recordo és que vaig dir al pare rector que el pare Enric va ser màrtir perquè no va poder triar; el van matar si us plau per força com a molts altres capellans i seglars de les dues bandes bel·ligerants  de la guerra del trenta-sis, a uns els han fet sants i els altres deuen estar a l’infern. I vaig seguir: L’avia Maria sí que era una santa, cada dia s’aixecava a les cinc del matí, anava a missa, en arribar a casa seva posava l’olla al foc – la mateixa olla de bronze que va d’hereu a hereu, segons disposà el pare, i que tinc a casa sobre un peu alt forjat i en lloc preferent — per fer l’escudella i carn d’olla de cada dia i seguidament es posava a treballar en la petita fàbrica de barretines de la família. Tenia cura dels seus set fills que sobrevisqueren i els tres germans Canadell orfes de mare. Tants altres fills s’havien mort de petits; venia la dida de pagès i solia dir: el nen s’ha mort i l’enterro ha valgut tant; explicava a vegades el pare. En sentir els meus raonaments i lloances a l’avia Maria, el pare rector dels Escolapis dissimulant una certa incomoditat em va dir, tot intentant ser comprensiu i alhora convincent: L’Església és molt sabia i per això ha establert la festa de Tots Sants.

 Amb dos dels meus fills hem anat al cementiri i hem fet un petit recorregut per visitar els familiars més pròxims tot parlant i explicant coses sobre ells i les seves vides. Penso que ho hauríem de fer més sovint de visitar els nostres avantpassats. “Honora sempre als morts, talment t’alliçonaren. Senyat davant les tombes, mantenen vius els pares”.  Diu el poeta. En tornar hem passat pel que fou el Puig del Roser i han quedat desagradablement sorpresos en veure que el meravellós lloc on de petits anaven a beneir la palma el dia de Rams s’ha convertit en una mena de cova d’Alí Babà de corten en brut. Els mandats dels governs i ajuntaments no haurien de durar més de vuit anys com pretén Rcat. Els grans i irreparables disbarats s’han fet en els últims i sobrers quatre anys.

 Esteve Roure i Punset

 11-11-2010

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>