Continuant amb la Plaça Clarà s’ha fet amb força seny, però li falta l’ànima, li falta la gràcia del brollador en forma de ventall que no sé perquè s’ha ignorat, ningú responsable en dóna cap raó, si no és per fotrese’n – també pot ser que no siguin tècnicament capaços de recuperar-lo i fer-lo funcionar en la seva forma original. Es té la sensació de que El Parc no es manté amb prou afecció com en èpoques passades en que hi havia jardiners quasi en exclusiva, era quan teníem menys zones enjardinades. Penso que els boixos del nivell superior encara són els que es varen dibuixar i plantar els anys cinquanta — 1946 ( ? ) — en que es feu un estuf, segons paraules recents d’un dels jardiners d’aquell moment, en Joaquim Soy el “Nardo”. A l’estiu era molt agradable atansar-se al brollador, net, i en èpoques amb peixos de colors, tot escoltant l’aigua cristal·lina caure a la gran tassa. Ben segur que els “artistes” del corten i el basalt xinès cantellut ho trobarien cursi. Quan hom veu les meravelloses fonts de Montjuïc — salvant les distancies –, i com ara estan reconstruint les quatre columnes de Puig i Cadafalch del 1915, enderrocades el 1928 pel dictador Primo de Rivera, que duran la seva dictadura – 1923-30 — va ordenar eliminar sistemàticament tots els símbols públics de catalanisme, per tal de que no tinguessin el ressò mediàtic que podia donar l’Exposició Universal de 1929, ens preguntem: tant miserables som que no podem refer el petit brollador que ens embadalia quan érem infants?. Ens hem de conformar amb una font tant raquítica que només raja un pam d’aigua d’en tant en tant i que els infants ni la veuen?.
El que ara s’ha gastat per la seva incompleta rehabilitació, podem dir que correspon al que s’havia d’haver disposat pel seu manteniment durant aquests últims anys. De rampes per pujar al nivell superior ja n’hi havia dues, però les d’ara són molt més encertades; les faroles també ho són d’encertades; quasi tots els bancs eren més còmodes, els clàssics de barres de fusta i peu de ferro colat de can Barberí, De les instal·lacions que no es veuen, res a dir, llevat que no s’ha previst que a vegades plou amb molta afecció i el sauló s’amuntega en grans quantitats al nivell inferior, com en el bicicarril, en que l’aigua sempre s’ha de fer el seu camí per la zona de Sant Roc, incomprensible
Esteve Roure i Punset 18-11-2010
