Comentaris sobre la carta de l’Alcalde d’Olot de 16-09-2010 ( III )

Encara que algú es pensi que en aquest món és alguna cosa, la realitat és que no som res i ens convertirem en encara menys; pensar-hi escruixeix i sense adonar-nos-en volem fer alguna cosa que perduri més que nosaltres, encara que sigui només per als nostres éssers més estimats o descendents més directes; això fa que aprofitant l’interès del Dr. Moret tenia per el que em penso en deia La Memòria dels Passats, vaig portar-li el primer llibre, i  d’uns anys ençà, per Nadal, regalo als meus, un llibre de vivències, memòries o anècdotes i en porto un exemplar a l’Arxiu Comarcal on hi ha dipositat el que va començar a organitzar el Dr. Moret. No sé si ja els hi han traslladat al nou arxiu la dotzena de llibres que hi he portat, i si és així en quin estat es troben, ja que diuen que els llibres s’hi floreixen; sempre serà una semi-soterrani. Alguns dels que varen anar a la inauguració del nou Museu – 13/11/2010 –, varen agafar claustrofòbia i en varen sortir amb mal de cap.  Si Déu vol – tot i que vaig amb cert retard — aquest any serà el llibre número 13 el que hi hauria de portar, un número lleig, encara que infinitament menys lleig que el nou Museu.

Quan penso que he d’entrar a aquesta instal·lació horrible; es diu que promogut pel mateix autor de la idea perquè se’l recordi “eternament” com si fos el seu cenotafi, se’m regiren els budells. Diuen que en aquest indret el 1427 s’hi trobaven la majoria dels habitants de la ciutat en una cerimònia religiosa quan va esclatar el terratrèmol i se salvaren tots.  No em cap al magí que els mateixos que tant encertadament obriren espais a diferents punts de la ciutat, n’han empastifat un dels més emblemàtics, tant, que el podríem considerar com sagrat per la seva història i rellevància; i ha estat “profanat”. Tampoc s’entén que La Generalitat, que sembla que és qui, en part, ha subvencionat l’obra, l’hagi aprovat, tot i el desori del tripartit. I encara em costa més d’entendre que el que en diuen oposició hi hagi estat d’acord; només que haguessin aixecat un dit ben segur que tot el poble els hauria fet costat per evitar aquesta catàstrofe, i és per això que encara els considero més culpables; no tenen perdó de Déu. En les pròximes eleccions a l’Alcaldia – maig del 2011 –, penso que caldria recolzar a l’alcalde que es comprometés a no fer cap obra important sense l’aprovació del poble, com fan a Suïssa.

Esteve Roure i Punset

9/12/2110

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>