La Creativitat

Crear o inventar pot ser que per algú no sigui massa difícil, fins i tot que li sigui fàcil, però penso que per a la majoria dels mortals és força difícil, ja que s’ha de partir d’una idea i rares vegades les idees venen perquè si, per casualitat. En Gaudí s’inspirava en la naturalesa i va saber captar-ne la seva bellesa. 

Què va inspirar a l’autor o autors del paviment del Firalet? Se m’acut un motiu: amb aquest paviment de llambordes boterudes i cantelludes sembla que es vulgui imitar la brisa quan llisca sobre aigües manses. Està bé que es busqui un bon efecte visual i es vulgui aconseguir una plaça menys dura, però les coses han de funcionar. Ells sabien que seria incòmode caminar-hi, ho pot corroborar que la part de circulació per als cotxes és llis i hi han camins  per a vianants també llisos, i algun amb un recorregut sinuós; a no ser que per millorar l’aspecte es marquessin aquests camins i de rebot s’hagi aconseguit una circulació per a vianants menys desagradable. Amb tot, pot que ser no han tingut en compte que, les persones, en desplaçar-nos tendim sempre a buscar la línia recta o sigui, la distancia més curta entre el punt de partida i el d’arribada i no ens agrada fer marrada i se seguirà circulant per les zones incomodes. Això es pot comprovar fàcilment en la plaça Clarà; en els boixos del perímetre exterior hi ha molts punts sense les plantes i sense gespa, són punts de pas que s’han “inventat” els vianants apressats, antisemàfors o poc curosos, que busquen sempre la distancia més curta quan es desplacen. En el cas del Firalet no es poden marcar nous camins i és perillós transitar prescindint dels marcats pels “inventors” de l’obra. Val la pena aconseguir un bon efecte visual si ens perjudica altres funcions? Penso que no. Quan l’autor d’una obra, petita o gran, important o menys important, s’adona que el que ha fet no funciona i no hi ha remei, en passa una frisada, i si no se n’adona, ja no sé què pensar.

Si amb tot això hi afegim que el Firalet a la nit és fosc com una gola de llop — de moment jo porto sempre una petita llanterna sense piles a la butxaca –, comprendrem per què quan no hi ha la llum dels pocs establiments comercials de la zona, les senyores no hi vulguin transitar soles. Els veïns estan preocupats i amb raó. Com i quan es resoldrà la il·luminació? “Perdoneu, però algú ho havia de dir”

Esteve Roure i Punset         6-01-2011

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>