Senyora, qui guanyarà? Preguntava una assistenta a la mestressa de la casa en una de les primeres eleccions que se celebraren després d’aquella dictadura que no s’acabava mai i que en essència encara dura. No ho sé — va respondre la senyora. Per què ho vols saber? Perquè jo vull votar el que guanyi — va dir la noia. Penso que aquesta raó tant simple està molt estesa; sentir-se guanyador, no importa de què, sol ser molt important per a moltes persones. Ben segur que moltes altres causes han determinat els resultats de les últimes eleccions al Parlament – encara no me n’he refet ni me’n refaré mai — i penso que no cal esbrinar-les, més o menys tots les sabem o intuïm. El que em costa d’entendre és que després de la constant i general bescantació de tots els partits i professionals de la política, tan poca gent hagin votat una nova formació amb dos objectius clars: independència i regeneració de la política. Ara, alguns dels “fets i no paraules” s’han tornat ni-ni’s i em pregunto: les sorprenents jubilacions que cobraran estan d’acord amb el que han cotitzat, com qualsevol altra mortal? Són “fets i no paraules” dels que s’autoanomenen progressistes, que en progressar ells, es tornen conservadors, ho abandonen tot per tal de “conservar” la jubilació més sucosa..
La independència, com que majoritàriament no es creu possible i a més, penso que fa por a molts, ha engrescat a molt poca gent, per més que es demostri la seva conveniència si volem subsistir com a poble i gaudir d’un millor benestar. Quant a la regeneració de la política, penso que la majoria del poble ja ha assumit que la corrupció és una “virtut” que cal tenir per tirar endavant les coses i, fins i tot se sol dir babau al que no s’aprofita de ser “virtuós” si se li presenta l’ocasió. Fer-me per primera vegada a la vida d’un partit polític sense vicis m’havia il·lusionat. De tota manera, tot i la decepció, mantinc la il·lusió que ben segur em durarà tot el que em queda de vida. No em caldrà buscar-ne d’altres. La majoria d’il·lusions, sobretot quan són materials, si les aconseguim s’esvaeixen ràpidament, duren ben poc.
Esteve Roure i Punset
13-01-2011
