De tota manera, continuant amb el que dèiem la setmana passada, se’m fa molt difícil determinar com som per regla general els catalans, estem molt diversificats, no solament pels orígens, sinó també per les diferències entre els d’una mateixa procedència. Hi ha qui diu: Sóc català de soca-rel i espanyol fins a la medul·la; con si “la dona borratxa i el vi a la bota” fos possible. Sovint em trobo amb amics de tota la vida i si comencem a parlat d’algun tema prou seriós a vegades quedo sorprès. En vigílies d’eleccions sol ser quan es parla de temes seriosos amb amics i coneguts. Recordo que en les eleccions recentment passades, parlant amb un d’aquests bons amics de tota la vida, em va dir que s’estima més el centralisme de Madrid que el de Barcelona, vaig quedar favagirat, que dèiem de joves. Els de Castella – no oblidem que Espanya és una entelèquia, és una prolongació del regne de Castella; sovint ho repeteixo – consideren que la seva capital és el centre del món, segueixen amb la mentalitat borbònica de sempre i no s’estan de dir que després de Xina, són el país que ha fet més inversions i quilòmetres en trens d’alta velocitat – en els pocs de Catalunya viatjar-hi és més del doble car que a la resta — i autovies, això si, totes conflueixen a Madrid i quasi totes són deficitàries, i ara sembla que fins i tot subvencionaran les poques que hi ha de pagament. No importa que hi hagi zones on serien més necessàries i rendibles, ells han de fer que tot comenci o acabi al Kilómetro 0; no ens deixen obviar Madriz per a res. El Dr. Ruiz, l’amic Curro entre nosaltres, ja traspassat, ens va dir fa una colla d’anys en tornar de Cadis: Han hecho una autovia sólo para mi para cuando voy de vacaciones! No hi passava ningú. I tot això qui ho paga? Doncs, els de sempre, fins i tot aquests que s’estimen més el centralisme de Madrid que el de Barcelona.
Si mirem un mapa de comunicacions de la Península, veurem que és com una immensa teranyina amb la gran taràntula al centre, que pacient i cruel, virtuts pròpies de l’espècie, ens espera sempre famolenca. L’eix mediterrani que tant recomana la Comunitat Europea penso que no es farà mai, anar d’Algesires a Europa costejant i passant per València i Barcelona fins a Sant Petersburg, per a ells seria una derrota nacional, el principi de la independència de Catalunya, ja que penso que des de que fa prop de 300 anys perdérem bous i esquelles, per a ells seguim sent vençuts, ben controlats i, a més, rendibles. Continuarem sent cornuts i pagant el beure? Em temo que sí. Hi estem tant avesats!.
Esteve Roure i Punset
20-01-2011
