Festa de Sant Antoni del porquet

Com cada any a la parròquia de Sant Pere Despuig, a la Vall de Bianya, s’honora a Sant Antoni Abad o també dit “del porquet”, amb una missa i una petita festa; aquest any amb la col·laboració de la Coral Puigsacalm. La imatge del Sant estava al peu de l’altar i algú ha preguntat: És el patró dels pagesos? – No, és el patró dels animals de peu rodó –, ha estat una resposta.   No he fet més atenció a la cerimònia; com sempre he anat a la meva tot pensant en el patró dels pagesos que actualment és San Isidro, madrileny per a més INRI. La llegenda diu que els àngels li feien la feina mentre ell resava; més o menys com la “gran taràntula” que parlàvem la setmana passada, si canviem els àngels pels catalans. Sant Isidre va substituir a sant Galderic, fins llavors patró dels pagesos dels països de parla catalana, una mena de sant nacional, perquè era nascut en aquelles terres que han estat el bressol de la catalanitat; mort l’any 900 i enterrat a Sant Martí del Canigó, fou canonitzat el 990.  He recordat part d’això i el mural d’una façana de la Mare de Déu del Mont en que hi consta Sant Galderic com a patró dels pagesos, però no sabia el perquè de tot plegat i he comprovat que és el mateix de sempre: Castella i l’Església de Roma, quan els ha convingut sempre han anat de bracet. Com voleu que el Papa feliciti el Nadal en català si mai ens hi hem entès; l’Església té molta memòria pel que li convé, però penso que ha oblidat allò de setanta vegades set. Reis catalans hi varen estar en guerra amb l’Església catòlica: croades contra Pere I el Catòlic – 1213 – i el seu nét Pere II el Gran — 1283.

 “Degut a que en el Concili de Trento – en el que es va condemnar el pensament dels càtars i als cabalistes — es va donar facultats als reis espanyols –, aleshores ja castellanistes –, a nomenar bisbes i abats, i començaren a venir bisbes castellans als Països Catalans, sobretot a partir de 1714, el culte a Sant Galderic, el sant català, va ser substituït pel culte a “San Isidro”, un sant de Madrid”.  Com és que no hem estat capaços de recuperar el nostre sant Galderic? A la Catalunya Nord hi és molt més present.

 En acabar-se la missa els de la Coral Puigsacalm s’han preparat per a oferir-nos  un breu i seleccionat repertori, mentre el mossèn sortia escopetejat amb els seus estris per anar per feina cap una altra parròquia; els dies festius els sacerdots fan jornada intensiva. Com a final del concert, la directora de la Coral, la senyora Maria Rosa Fluvià de Tresserras, acompanyada pel cor, ens ha cantat el “Cant dels Ocells”; ni ells ho havien preparat ni nosaltres ho esperàvem. Una gran sorpresa, una veu meravellosa i el sentiment precís en cantar han fet que m’emocionés.

 Esteve Roure i Punset

 27-01-2011

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>