Sovint em pregunto: què podem fer perquè les coses siguin més racionals –ara que estem en temps de retallades — quan només depenen de nosaltres? Fa anys que llevat de casos excepcionals no accepto cap bossa de plàstic a les botigues: el plàstic ho empastifa tot. Una crisi de tant en tant és necessària, ja que no sabem alliçonar-nos quan estem en temps de bonança; quan les coses ens van bé ens sembla que durarà sempre i “sortosament” no hi ha res que duri cent anys, llevat de la dominació de Castella sobre Catalunya que ja en fa prop de tres cents d’anys. que dura; és una excepció, però també s’acabarà quan sigui el moment. El que sap greu és que molta gent han de pagar pels pecats que ells no han comès.
Quan jo era petit, parlo de fa setanta-cinc anys, la mare em preparava el berenar per anar als escolapis i a més del clàssic pa amb xocolata, hi solia haver una taronja – quan n’era l’època — amb la pela justament tallada a quarters, despresa i tornada a col·locar com si estigués la taronja sencera. Només havia de separar els quatre trossos de la pela, que s’aguantava en un punt de la part inferior i com que també m’havia tret el tros petit de la part central superior, obria la taronja per anar-me-la menjat a monjos, era deliciós, tot i que llavors no me n’adonava. Ara, per esmorzar s’ha de fer el suc de taronja amb l’aparell corresponent – algun menut quan ve a casa se li ha de colar – i llençar les peles, a vegades no gaire ben escurades.
Si tenim en compte que ens diuen que en la pela de la fruita és on hi ha les vitamines, es pot dir que llencem el millor? Com que m’he trobat uns dies sol a casa m’he posat a fer experiments – com sempre que en tinc ocasió — i he adaptat el següent, no apte per a llepa fils: en un petit atuell hi poso dos vasos d’aigua – de l’aixeta, a Olot no cal l’aigua embotellada – mitja taronja de mida normal, tirant a petita, tallada en vuit trossos i tres cullerades petites de sucre; tot plegat batut amb el mini-pimer un parell de minuts. La mitja taronja sobrant es pot guardar en una carmanyola especial per aquestes ocasions. Finalment ho he fet més fàcil i per a dues persones: la taronja sencera – rentada i traient els petits trossos dels caps – l’aigua i el sucre corresponent, tot plegat ficat en un aparell ultra-modern anomenat Therrmomix que ho tritura tot en pocs segons Total: he retallat un 75% el consum de taronges, augmentat el de vitamines i fibra, i tot sense cap deixalla; impressionant!. Ni el nou govern de la Generalitat retalla tant, i tant positivament.
Esteve Roure i Punset
24-03-2011
