A part dels històrics, molt importants, transcendents i de dret, hi ha motius que cada dia ens haurien de convèncer més de la necessitat de ser independents, que ho justifiquen i ho avalen. Encara hi ha qui pensa que el principal client de Catalunya és el que en diuen Espanya i sembla que no és cert; la balança comercial amb ells està a la par, tant i exportem com n’importem. Un terç del que produeix Catalunya es queda a casa nostra, un terç va al que en diuen Espanya i l’altre terç, que té tendència a augmentar, s’exporta arreu del món.
Una noticia als diaris del dia 25 de gener passat, que quasi va passar desapercebuda, ens deia: “Els lands rics volen justícia del Constitucional Alemany. Baviera Baden-Wurttenberg i Hesse, els tres estats “rics” per antonomàsia d’Alemanya, s’han cansat de ser contribuents nets eterns a la bossa comuna del sistema de finançament federal”. Catalunya és aproximadament una quarta part dels tres lands alemanys junts, tant en superfície com en població i una cinquena part del PIB dels tres lands junts i paga a la bossa comuna de l’Estat, dit Espanyol, dues vegades i mitja del que paguen els tres lands junts. I ens diuen insolidaris i tota mena d’insults cada dia més forts. Alemanya és un estat federal i Catalunya és una nació conquerida el 1714 per Castella; heus aquí la gran diferència. Durant l’última campanya electoral, quasi cap partit va parlar del dèficit fiscal català ni com disminuir-lo; en tot cas parlaven de federalisme; voldrien una mica de federalisme com si es pogués prendre en petites dosis; per a poder-nos federar hauríem de ser independents. Ara diuen que el govern espanyol vol limitar la despesa de la Generalitat, no fos cas que haguessin de renunciar a part de la nostra “desinteressada” solidaritat.
Esteve Roure i Punset
03-04-2011
No han publicat el dibuix, que era la gràcia de la carta,
i aqui tampoc em surt:
