L’amic Salvador fa uns quants anys que ens va deixar. Era l’únic d’una colla d’amics que tenia afecció a la política en una època, la de Una Grande i Libre — tot mentida – en que molts vivíem al llims, per dir-ho d’alguna manera. Recordo que una vegada vam anar a sopar a ca La Nàsia, i en el moment d’ entrar, a la televisió hi parlava aquell falangista que estava al front del govern de l’Estat i etzibava a cada moment la frase que el va fer “interessant” per uns dies: Puedo prometer i prometo. Em vaig quedar al costat d’en Salvador mentre els altres pujaven al menjador superior, i vam parlar de les eleccions que després de tants anys es tornarien a fer. Jo li vaig dir: per les generals podem votar aquest que sembla més moderat i ell va sostenir, amb molta convicció: Sempre, i en totes les ocasions, s’ha de votar un partit de casa, que sigui ben bé de casa nostra. En adonar-me que en Salvador tenia tota la raó, vaig començar a interessar-me per la nostra història; fins llavors i des de molt jove, només m’interessava per les biografies de grans homes que em regalava la meva germana en èpoques passades.
Moltes vegades penso: Què ens diria ara en Salvador sobre el que estem vivint? Ell, militant de la UDC i molt catalanista, què ens diria del president que tenen al partit des de fa trenta anys i que ell només conegué durant tres o quatre anys; que en diria d’aquest president que es comporta com un nacionalista espanyol, traint els ideals dels fundadors, i d’en Carrasco i Formiguera, catòlic convençut, executat pel petit “gran dictador”, per separatista? Aquest president d’UDC diu que ells són confederals – unió temporal entre estats – i el president Pujol és l’únic que els diu: per confederar-nos, primer hem de ser independents. Aquest tal Duran Lérida ens pren per idiotes? Espero que els de UDC es decideixin d’una vegada a canviar un dirigent que els honora tant poc i traeix els principis del partit i el dia de Sant Jordi s’amaga.
La setmana passada dubtàvem que l’Ajuntament fos qui organitza els horts per menar d’una forma gratuïta i fèiem bé; dels que hi ha a Mas Bernat, una bona part estan abandonats. Em deia un amic: si als interessats els fessin dipositar una quantitat com a fiança, a tornar quan deixen de conrear-los, en reclamar-la, es podrien adjudicar a altres interessats que ho esperen. L’Ajuntament deu tenir “falta de personal” per fer un bon control. Sembla ser que en el pamflet de l’Ajuntament actual, on expliquen el passat, present i futur de la seva gestió, diuen, volent-se justificar, que el que s’ha fet – o desfet — en el que fou el tranquil i bell Puig del Roser, que originarà una gran despesa si s’hi vol mantenir una innecessària activitat, fou pagat per la Generalitat, com si els diners de la Generalitat els collissin en horts com els que acabem de mencionar. Uns altres que també ens prenen per curts de gambals. Déu ens deslliuri d’ells d’una vegada.
Esteve Roure i Punset
28-04-2011
