“Amb una escletxa d’autogovern s’han aconseguit uns resultats espectaculars”, deia l’altra dia en F. Sanuy. Deu voler dir que la Gran taràntula no va estar prou al cas i se’ls va escapar una mica el control, i gràcies a això el port de Barcelona s’ha convertit en el quart del món – 2,5 milions de creueristes en l’exercici anterior, només darrera dels de Florida, Port Everglades, Miami i Cape Canaveral.
Sembla ser que una clàusula incorporada al pacte del Majestic, que conferia a la Generalitat la facultat de nomenar el president del port, es va aprofitar molt bé en aquell moment que, a part de les inversions en esculleres, aigües abrigades i molls, es van construir terminals projectades per rebre creuers i els edificis es van atorgar en règim de concessió a una societat mixta. L’esquema públic-privat va representar un model encertat i han consolidat Barcelona com a port d’embarcament i desembarcament en lloc de simple escala, a pesar de l’handicap que representa la postergació de l’aeroport de Barcelona com a eix de vols transoceànics per part d’Aena i Iberia. Es diu en aquest cas, que la direcció del port ha estat un encert en tots els aspectes. Tot i que des de l’altiplà ho deuen haver intentat controlar, els deu faltar pràctica. ja que no tenien gran cosa més a Madrid per a la navegació que el Manzanares, però ara es parla molt de “los paises madrileños”, formats per Madriz, Castella la nova, València i Eivissa. Ara amb l’AVE ho tenen tot a tocar i no tardaran en donar senyals de vida per copiar o obstaculitzar el creuerisme de Barcelona.
Una altra cosa que ens fa estar optimistes és la qüestió de les patents; un representant d’una important oficina de patents deia l’altra dia: “el 2009 va ser per a l’oficina un any molt dolent, la gent no inventava, no duia res per patentar. El 2010 hi va haver més moviment, i “ara, el 2011, és un no parar”. Tot això fa pensar en el que es podria fer si poguéssim anar al nostre aire, “Aïllada, Catalunya seria un dels països més rics del món”, ha afirmat fa ben poc, l’execonomista en cap del FMI i professor de la Universitat de Harvard, Kenneth Rogoff
Avui diumenge 17 d’abril, tot passant en bicicleta pel passeig de Sant Roc, he vist com menaven un dels horts de nova creació. Ha estat una bona idea fer aquests horts, dubto que sigui obra dels que han fet passeigs que no s’hi pot passejar de dia, i menys de nit si no es vol prendre mal, i han empastifat llocs emblemàtics com el Puig del Roser amb obres infernals. Si no anem amb compte, ara que venen eleccions, continuaran de baixada cap el Firal.
I per acabar; un altre fet positiu ben particular: el dentista alemany que m’atenia l’altra dia em deia – en un bon català — “les virtuts que vos destaqueu dels alemanys jo les he trobades aquí”
Esteve Roure i
21-04-2011
