Amb la plantada de cartells al Firal va començar el dia sis de maig, a les zero hores, la campanya per escollir un nou alcalde i un equip de regidors per a l’Ajuntament d’Olot. Quasi sense adonar-me’n m’hi he trobat pel mig, no m’ho havia proposat mai, però penso que si he estat sempre crític amb les coses que no veig correctes, quan em proposen intentar fer-les millor o com em sembla que podrien ser més correctes no m’hi puc pas negar, altrament no tindria força moral per seguir mantenint una actitud crítica; a més, aquest nou partit atípic, no té a penes militants – vol dir que no hi ha la preocupació d’endollar gent – i el seu programa s’adiu molt amb el que jo penso. Per aconseguir més benestar per a les persones no calen grans inversions, d’aquestes que només pretenen enlluernar; amb petites coses es pot aconseguir més benestar: carrers i passeigs nets, ben il·luminats i lliures d’entrebancs, bones assegurances per si un ciutadà pern mal al carrer, bona atenció al ciutadà per part de l’Administració, bona gestió dels recursos, impostos justos, retallades imprescindibles, etc.
El programa de NCI – Nova Catalunya Independent – també busca l’excel·lència que vàrem tenir en èpoques passades, expressat per un reconegut historiador: “Fins al segle XVIII la identitat catalana es va definir a partir de les lleis. Certament que la llengua i la cultura eren importants, però allò que definia els catalans eren les seves llibertats acumulades durant segles i concretades en les Constitucions de Catalunya. Els Borbó van liquidar aquesta florida de la modernitat europea basada en la llibertat, la llei i el comerç. Tanmateix, el model català va ser un precedent de revolucions democràtiques com la nord-americana. Els ianquis, com els catalans de XVII i començament del XVIII, van basar la nacionalitat no en un component ètnic o cultural, sinó en la excel·lència de les seves lleis. La Declaració d’Independència i la Declaració de Drets van vertebrar la nació nord-americana com les Constitucions havien estructurat la nació catalana”
L’endemà de la plantada de cartells, Omnium Cultural va organitzar un acte per parlar de la cultura amb la presència de tots els grups que opten a l’alcaldia; tots hi deien la seva i no cal entrar en detalls, ja s’ho trobaran els “guanyadors”; penso que amb els problemes que tindran per a pagar l’astronòmic deute actual poca cosa més podran fer. L’acte va finalitzar fredament amb unes paraules de l’amic Ignasi, adreçades als independentistes, sobre la possibilitat de desaparició de la nostra mil·lenària cultura; no pateixis amic Ignasi, que ja fa molts segles que, algunes vegades subtilment i moltes brutalment, la nostra cultura ha estat maltractada, però, si Déu vol, aguantarem les envestides que calguin, dels mateixos de sempre i dels que s’hi afegeixin. No desapareixerem.
Esteve Roure i Punset
12-05-2011
