Entenc perfectament i participo en l’eufòria, quan es guanya una competició esportiva; posem per exemple el Barça. Quan en una visita medica em pregunten quins medicaments prenc els dic: alguna aspirina de tant en tant per tal de combatre l’artrosi i una pastilla de diacepan – tranquil·litzant – quan juga el Barça, i, sortosament, ara, cada vegada necessito menys el diacepan. El que no puc entendre de cap de les maneres és quan en unes eleccions de caire polític els guanyadors ho celebrin amb desfermades eufòries. No ho entenc perquè guanyar suposa fer-se càrrec d’un govern, tingui la importància que tingui, i la responsabilitat és immensa, ja que governar no és gens fàcil i fer-ho honestament i amb eficàcia posant per sobre de tot els drets i el benestar dels governats és d’una gran dificultat i requereix molta intel·ligència, dedicació i tenir les dots adequades per sortir-se’n. Celebrar haver guanyat unes eleccions com si amb això ja estigués tot resolt és, si més no, d’una gran inconsciència o d’un gran egoisme, quan només es té en compte el que la victòria pot representar pels interessos particulars dels guanyadors. He pensat moltes vegades que de trobar-me en aquestes circumstàncies de guanyador, situació gens probable, estaria molt preocupat i ben segur que no tindria pas ganes ni de somriure, només de pensar en la tremenda responsabilitat que em cauria a sobre.
Sembla que hi ha una tendència a que molts alcaldes o polítics provinguin del funcionariat, alguns de la docència i la medicina, dos sectors que respecto i admiro profundament, els uns per ser responsables de la formació de la gent del futur i els altres per tenir cura de la nostra salut. Tot i que per a ells és possible obtenir una excedència i tornar a les ocupacions normals, no crec que la seva formació – llevat d’alguna excepció — sigui la més adequada per fer tasques de gestió polítiques o empresarials. Alguna vegada, no massa, he sentit executius d’empreses importants que els agradaria gestionar uns anys, pocs, la cosa pública, però no ho tenen massa bé, ja que a diferència dels funcionaris ells no tenen la tornada tant fàcil a l’empresa privada, si no és pròpia.
Si hagués d’escollir un alcalde m’agradaria que fos un bon gestor – en aquests moments, bon retallador –, al cap i a la fi un ajuntament o un govern és com una empresa més o menys gran; que es rodegés de bons col·laboradors – no de gent procedent del partit corresponent –, que es comprometés a no fer cap obra important sense l’aprovació del poble – com fan a Suïssa, Holanda, Dinamarca, o a Arenys de Munt – i que aconseguís la col·laboració d’un petit grup de gent notable – no ex alcaldes –, heterogeni i ben disposat per formar un equip de consulta que desinteressadament i amb reunions periòdiques, ajudés a resoldre els problemes de la ciutat. També penso que no es pot dir que per alcalde s’elegeix a la persona, no al partit, gran error!. Com podem fer confiança a un alcalde que és militant o simpatitzant d’un partit, per exemple el PSc , que en el parlament espanyol vota contra Catalunya, com hem vist recentment, i que fa costat a un govern que endureix constantment la postura contra Catalunya?
Esteve Roure i Punset 19/05/2011
—– Original Message —–
From: JOAN J. TORRES NALDA
To: reagrupament-garrotxa@googlegroups.com
Sent:Thursday, May 19, 20112:43 PM
Subject: Re: Fw: Guanyar unes eleccions
Doncs és una llàstima que no l’hagin publicada, Esteve. És molt encertada i la subscric plenament. Enhorabona!
Joan Torres, Olot
El 19 de maig de 2011 10:54, esteve <esteve@roure.cat> ha escrit:
—– Original Message —–
From: esteve
To: La Comarca
Sent: Sunday, May 15, 2011 9:56 AM
Subject: Guanyar unes eleccions
Si he de ser sincer, ja em temia que no em publicarien aquesta carta, estem en època de veda, la Junta Electoral és qui mana.
—– Original Message —–
From: <info@cabanesoliva.cat>
To: <esteve@roure.cat>
Sent:Thursday, May 19, 201112:33 PM
Subject: Fw: Guanyar unes eleccions
Benvolgut Esteve,
Quanta raó que tens quan dius que guanyar no és més que una gran responsabilitat i treball que et ve a sobre!!!!. No obstant poca gent pensa amb aquest punt, guanyar per molts és derrotar al contrincant.
Recordo quan el meu fill petit, L’Aniol, amb nou anys acabats de fer, va ser escollit per els seus companys de l’escolania de Montserrat per aquell any 2007-2008 “Bisbetó de Montserrat” càrrec que després d’unes eleccions democràtiques, que hi participen els 50 nois, escullen una terna. Desprès de dedicar més d’una setmana de fer campanya electoral, (hi ha tres grups de nois, un per a cada component de la terna), es vota el Bisbetó.
Trien un noi, que al seu parer, pot representar més els valors de l’amistat, de la responsabilitat, de la catalanitat, del acolliment entre companys, de l’esforç, del saber resoldre conflictes … vaja , un Pare Abat de l’escolania per un any.
Feliçment va arribar el dia de l’elecció de la terna i el meu fill es va sentir orgullós de ser escollit, durant la campanya va agafar consciència del què representava, i quan ens va trucar al ser escollit Bisbetó el noi plorava.
Jo que, com és de suposar em sentia molt orgullosa, vaig preguntar-l’hi. – Perquè plores Aniol? què no estàs content? – i ell va respondre: – Estic aclaparat, tinc molta responsabilitat d’ara endavant, no puc defraudar a qui confia amb mi, hauré de fer-ho bé mare i estic molt espantat si no estic a l’alçada.
No cal dir que el vaig tranquil·litzar, però al penjar el telèfon vaig pensar que la seva reflexió era d’una persona molt madura i generosa. Tan de bo tots els que volen ocupar càrrecs públics fessin la reflexió d’aquest nen !!!
Magda
—– Original Message —–
From: “esteve” <esteve@roure.cat>
To: <info@cabanesoliva.cat>
Sent:Thursday, May 19, 20114:44 PM
Subject: Re: Guanyar unes eleccions
Benvolguda i alhora desconeguda Magda,
Pots estar ben contenta i satisfeta de tenir un fill com l’Aniol, amb nois com ell podem pensar en un futur més optimista.
Fes un petó a l’Aniol tot pensant que es de la meva part.
Amb molt d’afecte i consideració,
Esteve
—– Original Message —–
From: Joaquim Nogareda Genis
To: esteve
Sent:Thursday, May 19, 20116:29 PM
Subject: Re: Fw: Guanyar unes eleccions
Bona tarda Esteve:
Ja veus, son els temps, ara tot sol ser “virtual”, les democràcies, els alcaldables, els comptes dels ajuntaments, etc. Bona carta, llàstima de la censura.
Salutacions
Joaquim Nogareda
—– Original Message —–
From: joan agusti agusti
Sent:Thursday, May 19, 20118:48 PM
Subject: RE: Guanyar unes eleccions
Completament d’acord. J.A.A.
—– Original Message —–
From: <info@cabanesoliva.cat>
To: <esteve@roure.cat>
Sent:Friday, May 20, 201110:48 PM
Subject: Re: Guanyar unes eleccions
Vaja Esteve, com que no em coneixes? ja se que a partir dels 45 les dones ens tornem transparents però, jo pensava que algun dia ens havíem vist, què carai més d’un dia!!!! Bé, et faré memòria, sóc la dona d’en Narcís Ribes, oi que ara sí ???
Salut i independència,
Magda
—– Original Message —–
From: “esteve” <esteve@roure.cat>
To: <info@cabanesoliva.cat>
Sent:Sunday, May 22, 201111:46 PM
Subject: Re: Guanyar unes eleccions
Benvolguda Magda,
Ara sí que et conec, però no sabia que et dius Magda, nom bonic, t’escau. No ets transparent, doncs, per si no te’n vas adonar, des del primer moment em vares caure molt bé.
En la carta d’aquesta setmana parlo del teu fill Aniol, penso que ho havia de fer; els bons exemples els hem de propagar.
Ben atentament,
Esteve
