El Canvi (?)

Què canviarà? Penso que no gaire gran cosa. Tots diuen que han fet molt bona campanya i els guanyadors afirmen que la seva ha estat la millor i que per això han guanyat la “guerra”. Ara veurem com gestionen la pau. Tots tenien un bon programa, diuen ells. L’única cosa que pot ser els diferència és la marca del cava en que celebren una victòria; semblava que havien tret la grossa. Jo també sóc un guanyador. M’havia compromès amb un partit, Nova Catalunya Independent, perquè, a part d’altres raons que no venen al cas, m’agradava el seu projecte i les peculiaritats del partit: com que no hi ha militants no hi pot haver problema per endollar-los, com fan en els partits convencionals. Sóc un guanyador perquè m’he deslliurat de ser un dependent i podré continuar fent la meva, ja que no vaig refusar comprometrem en el seu moment — tot i pensar que guanyar era per espantar-se –; una altra cosa seria si no hagués acceptat la possibilitat d’ocupar el lloc dels que quan cal tant critico, ara no tindria cap força moral per a seguir amb les meves crítiques, que celebraria que d’aquí en endavant podessin ser més constructives.  

 El que no entenc és que si es presenta un partit nou, els vells, gastats i viciats, els privin de tenir les mateixes opcions per fer-se conèixer, s’excusen amb les normes de la ”democràcia”, que han fet ells, els partits, per a protegir-se de l’intrusisme. Ben mirat tot cansa i s’ha volgut fer un reemplaçament, com aquell que canvia els mobles per uns altres també de segona mà mentre s’endreça una miqueta.

 De tota manera no cal insistir en voler analitzar els resultats de les eleccions, ja hi ha qui ho fa. Com que he rebut uns comentaris sobre el Bisbetó de la carta de la setmana passada, en que em diuen ”sí, però no”; adjunto aquesta anècdota sobre el senyor Dou, treta del llibre “Anècdotes i Fets III”: El senyor Dou anava sempre a la mateixa barberia i quan el barber es disposava a començar la feina preguntava: “Mutisme o conversa”?. Si el client responia: “Mutisme”,  s’havia acabat la qüestió. Però si el client deia: “Conversa”, “per la banda o controvèrsia?”, preguntava el barber. Em quedo amb el “Mutisme” senyora del “sí, però no” .

 Esteve Roure i Punset

Lluís Casademont, 14

OLOT, Garrotxa

972 261409

40216970-K

 02/06/2011

 Tramesa a Catalans Actius i Reagrupament-groups.

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>