Parlar de Barça, o més concretament de l’equip de futbol del Baça, és obligat, són tantes i tant valuoses les virtuts que té aquest equip que no parlar-ne és un sacrilegi. Fins i tot hi ha empreses de casa nostra que diuen que gràcies al Barça exporten més; la gent vol saber, i quan veu que un país tant petit té l’equip de futbol més gran del món, ben organitzat i amb un producte d’altíssima qualitat, lògicament han de pensar que els nostres productes són també una garantia. Generalment solem dir que el mèrit o el fracàs d’una empresa és del màxim responsable de l’empresa, però, en aquest cas, penso que ho hem de circumscriure a l’equip i el cos tècnic; la junta actual s’ho han trobat tot fet. Sento haver de dir que en molts moments el màxim responsable del club no ha esta al nivell que li correspondria; ha defugit covardament les seves obligacions i ha obligat a que fos en Guardiola el que es cremés defensant la honorabilitat del club, i això és imperdonable. I ara surt aquest president, segurament anomenat Rosel pel seus amics, presumint del “seu equip”; mut quan li convé, i ara dient-nos que “no li agrada que després de 24 hores de guanyar la champions no s’hagi parlat més dels triomfs del Barça”, què punyeta sap ell si només deu llegir la premsa cavernària; no acabo d’entendre com va tenir tants vots. Tot i els seus defectes, l’anterior president estava sempre disposat a defensar el club pel que fos, amb qui fos i on fos; l’actual és un pisse froid. No oblidem que va ser l’anterior junta qui va posar en Guardiola d’entrenador al primer equip, contra l’opinió de la majoria d’”experts”, que deien que era un disbarat, perquè no tenia experiència – si jo pogués, canviaria tots els polítics actuals per gent sense experiència com en Guardiola. Després d’una temporada com la que acabem de passar, ara que s’ha acabat, ens queda com un buit dins nostre i en parlem entre nosaltres, tot esperant la pròxima.
A vegades em pregunto: com és que en això del Barça som líders mundials i quan es tracta de coses més serioses, com pot ser la direcció del nostra País, Catalunya, ho fotem tant malament?. ”Covards amb els forans, i a casa ens barallem com rates de claveguera”, diu mossèn Ballarin. Ens falta un bon equip i un Guardiola? O haurem d’esperar que el Bisbetó es faci gran? Forçosament hi ha d’haver més Guardioles a casa nostra, ell és un exemple del que ens ensenyaren i portem a dins, del que hem heretat dels nostres avantpassats. Cal que els trobem els Guardiola de casa nostra, cal que surtin a la llum i es comprometin. No pot ser que tinguem el país en mans de mitjanies i vividors.
Esteve Roure i Punset
Lluís Casademont, 14
OLOT, Garrotxa
972 261409
40216970-K
09/06/2011
Publicada el 17/06/2011
