“Un traginer menjava pa e ceba, dementre que son mul menjava la civada; aquell traginer era magre e descolorit e son mul era gras. Lo canonge dix al traginer per què pensava millor en el mul que en sa persona, e lo traginer dix que el mul no podria portar lo feix sense el compliment de la civada e que ell podia plixar ab pa e ab ceba”. Així es refereix Llull en el Blanquerna a un dels cereals menys coneguts i emprats entre nosaltres. Sí, en canvi, forma part de la dieta dels països nòrdics, on sempre s’han valorat les seves grans propietats nutritives (servit tradicionalment amb el conegut porridge o el muesli).
Tot passant per la plaça de Catalunya vaig veure uns amics que prenien un refresc, m’hi vaig atansar i vàrem parlar, entre altres coses, de la civada, i així vaig començar a interessar-me per aquest cereal i a investigar per assabentar-me de les seves extraordinàries propietats; adonant-me, a més, que l’amiga que em contava les virtuts de la civada, coneguda de tota la vida, tenia més gràcies de les que fins llavors li havia atribuït, cosa que sol passar quan hi ha coincidències d’opinions. Ara, he canviat la llet o beguda de soja per la de civada i amb el suc de taronja integral vaig afinant en el que fa referència a l’alimentació. De molt petit no m’agradava la carn, fins i tot havia posat en evidència als meus pares en alguna ocasió; veure com mataven un pollastre lligant-li les potes, creuant-li les ales i posant-se’l sota la aixella per aguantant-li el cap, mentre s’escolava en una xicra la sang de la vena del coll que li havien tallat amb les tisores de l’altra mà; veure un ànec córrer pel pati sense cap, o sentir explicar que l’avi Josep, massa afeccionat a la caça – per això era conegut per en Caçala –, matava els conills amb un cop de puny a la nuca mentre els aguantava de cap per avall per les potes del darrera, ajudava a que la carn em fos quasi repulsiva. De fet considerava absurd donar la civada als animals per, en acabat, menjar-nos-els a ells; sovint pensava: no seria més fàcil, lògic, pràctic i econòmic menjar-nos directament la civada nosaltres i deixar els animals tranquils?
Esteve Roure i Punset
14-07-2011
Tramesa també a laGarrotxa alDia
