Primera sorpresa: Terrassa és una diòcesi des del 15 de juny del 2004. El Sant Pare Joan Pau II hi erigeix les diòcesis de Terrassa i Sant Feliu desmembrant part del territori de l’arxidiòcesi de Barcelona. Mons. Josep Àngel Saiz Meneses natural de Conca – un sobrevingut de la família de la qual jo també en sóc de sobrevingut, deia: los de Cuenca somos “cuéncavos” – és nomenat primer bisbe de Terrassa. En el territori que actualment forma part de la diòcesi de Terrassa existí a l’antiguitat la diòcesi d’Egara, erigida a meitat del segle V i que subsistí fins després de l’arribada dels sarraïns, a començaments del segle VIII. Això m’ha fet recordar les protestes que hi hagué quan es va desmembrar la l’arxidiòcessi de Barcelona i em fa pensar en aquella cançó de Los Manolos, quan els Jocs Olímpics de 92, que deia, més o menys: “ella tiene poder, ella tiene poder, Barcelona es poderosa, Barcelona tiene poder . . “ No seria gens estrany que en sentir tant repetidament la cançoneta, la CEE, que sempre va de bracet amb el govern castellà de torn, es posés d’acord amb el Vaticà per ajudar a treure poder a Barcelona en el nivell que sigui, potser enjoncant-hi més bisbes “cuéncavos”.
Heus aquí la notícia – si és certa és per a sucar-hi pa — que m’ha fet escriure l’anterior paràgraf: “El capellà de les parròquies de Santa Maria de Palau-solità i Sant Genís de Plegamans (municipi de Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental), mossèn Germà Prats, ha estat castigat pel bisbe de Terrassa per fer els oficis religiosos en llengua catalana. El càstig, que està previst que es faci efectiu a principis del proper mes de setembre, consisteix a traslladar-lo a la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes, on el bisbe egarenc espera que mossèn Germà sigui menys “conflictiu”. Encara, menys mal que no ha estat excomunicat. L’origen d’aquesta inesperada, absurda, desmesurada i polititzada decisió ha estat una queixa d’uns veïns de la parròquia de Sant Genís que, pel que sembla, no es trobaven còmodes havent d’oir la missa en una llengua tan extravagant com és el català. Pel que hom veu, ha prevalgut una queixa de tipus polític i xenòfob per damunt de l’estima de centenars de feligresos de les dues parròquies, que mossèn Germà s’ha guanyat en només tres anys de tasca apostòlica. Uns feligresos, que, tot sigui dit, han acatat amb silenci la decisió del bisbe”. És el problema de sempre: ens falta valor per plantar cara en situacions com aquesta o simplement, no anar a missa. De tota manera el bisbe cuéncavo ho té molt fàcil si vol quedar bé amb tothom – i tota dona –, pot fer un horari anunciant: misas para cuéncavos i misses normals.
Esteve Roure i Punset
1-09-2011 Tramès a bisbatdeterrassa@bisbatdeterrassa.org
