La mort de la meva germana

Fa pocs dies que va morir la meva germana; quan vivia a penes em recordava d’ella i ens vèiem poc, massa poc; ara no puc deixar de pensar-hi, i en els moments de la nostra infància i joventut, l’època més feliç de la nostra existència. Em venen a la memòria moments senzills, quotidians als quals llavors no donàvem cap rellevància i ara em semblen extraordinaris;  en ser quatre anys més gran que jo, a vegades era com una segona mare. De petits els dos portàvem els cabells tallats a la “romana”, en deien – llargs i rectes, tapant ben bé les orelles i amb serrell a tocar les selles –; quan a mi me’ls varen tallar ella em pentinava i em feia la clenxa; jo no estava quiet  mentre ella intentava que la clenxa quedés sempre ben recta.

 Ella era estudiosa, jo sempre estava jugant o fent algun petit “invent” A vegades, a les nits, veia per sota la porta de la seva habitació que tenia el llum encès; estava estudiant, mentre jo llegia El Coyote el dia que sortia i me l’empassava a la nit fins a acabar-lo. Podria saber quantes vegades s’havia examinat a Barcelona quan feia el Peritatje Mercantil, comptant la col·lecció de llibres de Vidas de Grandes Hombres, que encara guardo, ja que me’n portava un a cada examen; no se’n descuidava mai.

 La seva mort va ser accidental. S’havia tallat la llum en l’únic petit i casual moment que es trobava sola; últimament sempre estava acompanyada. Va voler anar a buscar un lot i es guiava pel passadís amb la mà tocant la paret; no va tenir en compte que hi havia l’escala, i hi va caure. He fet posar llums d’emergència a casa; cada vegada que me’n miri un, encara que no funcionin quan no cal, pensaré en ella. Hem de recuperar la fe, és l’única cosa que pot ajudar-nos en aquestes circumstàncies.

 Esteve Roure i Punset

 11/09/2011

 —– Original Message —–

From: Francesc Roura

To: esteve

Sent:Thursday, September 15, 201110:08 PM

Subject: Re: La meva germana

 Aquesta és una de les claus de la felicitat: valorar aquests “moments senzills, quotidians als quals llavors no donàvem cap rellevància i ara em semblen extraordinaris”. 

Cada cop em passa més que tinc consciència  d’aquesta extrordinarietat en el moment que visc “la cosa senzilla”; crec que requereix entrenament, perquè com més conscient n’ets, més t’en trobes… no sé si et passa.

Una abraçada!!

 Quico

 —– Original Message —–

From: Maria Angels Fajula

To: esteve roura

Sent:Thursday, September 15, 20119:51 PM

Subject: RE: La meva germana

 Hola tiet, moltes gràcies per enviar-m’ho, m’has emocionat.
 
Es ben cert el que dius, no dónes valor a una cosa fins que la perds.
 
Una abraçada
 
Angels

 —– Original Message —–

From: maria dolors fajula roura

To: ESTEVE ROURA

Sent:Sunday, September 18, 20118:59 PM

Subject: hola

 Hola tiet, gràcies per enviar-me l’escrit sobre la mama. A vegades va bé plasmar en paraules allò que sents. M’han agradat molt els teus records de quan éreu petits. No m’estranya que no s’oblides mai de portar-te els llibres o fascicles (no se que eren) ja que era una de les seves grans qualitats la de pensar sempre en tots. En quico em comentava que era sempre la primera de felicitar-lo pel sant i l’aniversari. Ens passava a tots, fins i tot pel nostre aniversari de casament em felicitava i li havia de preguntar quin era el motiu ja que nosaltres no ens en recordàvem mai.

Com estàs del genoll? Has pensat amb qui et vols operar? Suposo que la tieta ja et va comentar lo del metge amb qui pensaves operar-te. Ja et trucaré una estona i en parlem.

 Una abraçada

 maria dolors

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>