Carta oberta a la Julieta

Estimada Julieta,

Et dic estimada perquè penso en la teva mare – els amics de la infància solen ser els que més ens estimem, ja quasi no me’n queden –, la “Rossita del garatge Alfonso” com li dèiem de petits, ja que davant de casa hi vivia la “Rossita de can Masoliver” i a tocar el barri una altra Rossita, la de ca la Paula, les tres eren excepcionals. La teva mare, de petita, els diumenges a la tarda, solia venir al barri a jugar amb nosaltres. Era una dona de caràcter, “molt formosa, simpàtica, decidida, extravertida i gens interessada”; vaig escriure d’ella amb motiu de l’última vegada que vam parlar un parell d’hores d’una vesprada, asseguts en un banc de la plaça de Catalunya, era un dia de finals de maig del 2009; mentre parlàvem de la seva vida i miracles i de la fragilitat de les seves cames; em va ensenyar l’enorme i profunda cicatriu que traspassava més d’un pam per sobre el genoll; si pots aguantar, no t’operis, em va dir, en sentir que jo també em queixava del genoll esquerra. Era agradable parlar amb ella i ja no ho podré fer més; també ens ha deixat. En certa ocasió em va contar que el pare Nolasc solia dir, en les tertúlies de Can Magí: “La vida és com una barra de galliner, curta i emmerdussada, però totes les gallines hi volen ser”

Tu, Julieta, t’hi assembles en moltes coses a la teva mare, però vull creure que ella hauria votat a favor de la moció de Somescola.cat a l’Ajuntament el passat dia 16 a les 8 del matí – exemple Guardiola. Perdona Julieta, però, no puc entendre de cap de les maneres que no recolzessis la nostra llengua, si no és per imposició del partit nacionalista castellà en que milites; i si és així, si vares seguir una ordre a contracor, què punyeta hi fas en un partit que no et fa anar a favor de la nostra llengua, que és l’ànima del nostre poble? Sense la nostra llengua ens arriscaríem a assemblar-nos als nacionalistes castellans; la història els ha esborrat l’imperi dels mapes, però ells encara el tenen al cap. Vas rellevar a l’amic Quim i ara no sabré mai què hauria votat ell; hi ha algun regidor que tot i ser d’aquest partit nacionalista castellà ha votat a favor de la llengua catalana, com hauria de ser. Si els jutges fossin democràticament escollits pel poble, com deia encertadament l’editorial de La Comarca d’Olot la setmana passada, aquestes coses ben segur que no passarien. Bé Julieta, si vols, segurament que tindràs ocasions per a rectificar. Un petó.

Esteve

 

Esteve Roure i Punset

18/09/2011

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>