Un altra anònim

Acostumo a no deixar mai una carta sense resposta i si és un anònim com en aquest cas, i ho puc fer públicament, també procuro d’ornar-hi resposta. Dir botifler a una persona no és cap insult, donat que ser botifler és una opció com qualsevol altra, tot i que, en aquest cas, és una opció difícil de comprendre. Botifler és el que té les galtes grosses i és un mot que, en la Guerra de Successió,  eren designats els partidaris de Felip V. Actualment també s’aplica als catalans partidaris o enamorats dels nacionalistes castellans; n’és un bon exemple el senyor Albert Bramon, i ens ho demostra en el seu article a La Comarca del dia 20 d’octubre: es considera catalanista (?) i es creu i admira tot el que diuen o fan els nacionalistes castellans del PSOE, germans de llet dels del PP; els dos mamen de la mateixa dida i ell, el senyor Bramon, com a català, es conforma a quedar-se amb les escorrialles; l’amor és cec! No és estrany que hi hagi qui diu que els botiflers tenen la síndrome d’Estocolm – el que s’enamora dels seus captors.–, però es fa difícil comprendre-ho, és allò que sovint repeteixo: “La dona borratxa i el vi al celler no pot ser”.

Durant la meva vida he procurat sempre no parlar malament dels altres, i menys  quan es tracta de fets punibles, i, fins i tot quan les seves obres són criticables; en tot cas critico l’obra, no l’autor. Criticar és molt fàcil, no esbombar un fet que no és de domini públic i del que te n’assabentes circumstancialment, a vegades costa molt de silenciar-lo. Tots sabem la guerra que han mantingut sempre alguns diaris contra en Laporta i em temo que no és pas per amor al Barça o per defensar-nos als socis d’aquestes bagatel·les que m’acompanyeu en el vostre anònim. Les coses punibles, si és que n’hi ha, ja les aclarirà el que li correspongui fer-ho. Jo em quedo amb les coses bones que va fer en Laporta. P.D.  Ja fa força temps que utilitzo un corrector de textos en el meu ordinador; si necessiteu informació per a instal·lar-ne un, us la donaré amb molt de gust.

Esteve Roure i Punset

 3-11-2011

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>