Pensar

Fa uns dies, no recordo quants,  que vaig llegir, no recordo on, una entrevista a un senyor de qui no recordo el nom, ni tampoc recordo el tema o problema important que havia resolt. El que sí recordo és que, quan li varen preguntar com s’ho va fer per resoldre aquell, penso que era gran i important problema, recordo perfectament que va contestar: És que de molt jove em varen ensenyar a pensar.  Aquesta és la qüestió: Pensar!!. Allò que tothom, és un dir, en fuig com el dimoni de la creu; com el pare Miquel, escolapi jove, extravertit, simpàtic, rialler i ben plantat, que solia dir: Pensar fa mal. Era quan jo tenia uns divuit anys i encara freqüentava sovint el col·legi dels escolapis.

 El barri dels Desemparats té un problema de mobilitat, saturació i falta de seguretat, i si tenim en compte que l’Abert Einstein ja deia: “La formulació d’un problema és més important que la seva solució”, vam arribar a la següent conclusió: ja que no podem evitar tanta circulació i l’excessiva velocitat de cotxes i demés artefactes, en aquest barri, que en els seus principis havia de ser una continuació o annex a l’eixampla Malagrida, aprofitem tot l’espai possible sempre i quan minimitzem els perills. Fet el projecte, en ser jo un dels afectats hi havia coses que em neguitejaven per temor a no ser prou objectiu i això em va fer pensar: Has de trobar una persona que estigui acostumat a pensar, visqui al barri i que, per tant, coneix-hi tots els problemes, però cap d’ells l’afecti d’una manera directa, per tal de que això el faci més objectiu, per buscar la fórmula i plantejar solucions. Tot i que era demanar molt,  el vaig trobar, el tenia davant dels nassos, per dir-ho d’alguna manera. Amb ell hem acabat d’afinar el que ens sembla la millor solució possible, que com és previsible no agradarà a tothom.

 Pretendre que les coses agradin a tothom no és ni lògic ni possible i com que sempre procuro defugir les discussions; a vegades es converteixen en un Brain Storming – Tempesta de Cervell — i sempre he pensat que “dos són majoria i tres multitud”; és per això que vaig buscar una sola persona que m’ajudes, i penso que ha estat un encert. El pla que es planteja, i s’ha proposat a l’Ajuntament — 27-12-2011 –, és net i simple; només té en la zona del pont de Sant Roc dues opcions que poden dependre de pressupost, la resta és simplement canvis de direccions i l’entrada pel passeig de Sant Roc  des del de Barcelona, com era el 2005 i l’Ajuntament en aquella època s’havia compromès per escrit amb l’Associació de Veïns a mantenir-ho. 

 

Esteve Roure i Punset

05-01-2012

 

 

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>