Carta a La Comarca que no s’ha publicat en el seu moment. Fa alguna referència a l’article publicat sobre la ciutat dels detalls que l’alcalde vol que sigui Olot.
El camí del cel (publicada el 26/01/2012)
Ens mataran amb aquestes velocitats – em va dir fa més o menys mig any un veí i parent que viu al “passeig” dels Desemparats. De moment vaig pensar que es referia al carrer Jolis Pellicer, que està a sota del seu i és com una autopista, però més tard em vaig adonar que es referia al seu, el “passeig” dels Desemparats. Per comprovar-ho, vaig freqüentar més el passeig-carrer-autovia del parent anant-hi a passejar, que és el que se sol fer en els llocs que anomenen passeig, i, vertaderament era per espantar-se; no hi passen gaires cotxes, però, com que s’utilitza com una autovia per entrar al barri de Sant Roc, alguns van a velocitats d’autovia; és com una substitució del mig passeig de Sant Roc que ara està muntat perquè no hi passi cap cotxe i sigui tranquil com un oasi en mig del desori de l’encertadament anomenat barri dels “Desemparats”.
Passaren uns mesos fins a decidir-me a fer un nou pla, com explicava en la meva carta del cinc de gener. Ara, estem pendents de la segona Instància a l’Ajuntament i que tingui en consideració aquest nou pla, que també s’ha presentat a l’Associació de Veïns i creiem és perfectament viable per tal de millorar la mobilitat de tot barri. Antigament el “passeig” dels Desemparats era un passeig, però ara només en conserva el nom, quasi en podríem dir que ara és el camí o una drecera, que condueix al cel; només cal passejar-hi sovint, o no tant sovint, o fer-hi un “camina barris” i segur que en un momento dado, com deia — o encara deu dir — en Cruiff, ens donaran una “petita” empenta que ens conduirà al cel de pet, amb un ram de flors. De l’infern ja no cal que en parlem, perquè ja fa temps que ens diuen que no existeix. Sovint em critiquen perquè m’agafo les coses massa intensament; no sé fer-ho d’altra manera, i faig meves les paraules d’en Joan Maragall:
Estima el teu ofici / la teva vocació / la teva estrella / allò pel que serveixes / allò en què realment ets un entre els homes / esforça’t en el teu quefer com si de cada detall que penses / de cada paraula que dius / de cada peça que poses / de cada cop de martell que dónes / en depengués la salvació de la humanitat ./ Perquè en depèn, creu-me.
Esteve Roure i Punset
19-01-2012
