Entre fets consumats i rumors

Senyor  Director, agrairé la publicació de la següent carta a Clar i Català.

 Entre fets consumats i rumors

 M’agradaria poder o al menys intentar-ho, de ser una mica optimista, com aquell professor que l’altra dia deia: Jo no puc pas dir als meus alumnes que veig el got mig buit; els he de dir que el veig mig ple; els he de transmetre optimisme, no pas pessimisme. El nostre petit i dissortat país.—Catalonia infelix, és el títol de  l’extraordinari llibre de l’Edgar Allison Peers, escrit a Barcelona el 1937, en plena guerra incivil –-, podria haver estat com un dels petits països que hi ha a Europa, i probablement estaria  en la llista dels menys corruptes, però malauradament no ha estat així. Ells, els Ajuntaments dels petits països avançats d’Europa, abans d’aprovar una obra important ho consulten al poble.

 Llegeixo en la Comarca de fa dues setmanes, fets consumats – El Puig del Roser — i rumors: — Planta de tractament de residus –; i l’Editorial de la setmana passada tracta del tema d’actualitat: La corrupció. Dels fets consumats del Puig del Roser, si hem de fer cas del que deia fa molts anys un alcalde del país veí, penso de Xerès – La justicia es un cachondeo – penso que difícilment ens en sortirem. Aquestes persones que porten un petit dictador dins seu i els hi surt quan tenen una mica de poder, secundats pels seus acòlits – sense assistents no hi hauria dictadors –, sempre se solen posar d’acord amb la “Justícia”; per què serà?

 Si parlem de rumors, se’n conten alguns en un altra article del mateix dia; aquí encara hi poden ser a temps a que es rectifiqui, si es mouen, però desgraciadament ens solem moure quan el disbarat ja està fet, com el del barri dels Desemparats, en que per afavorir els futurs veïns (?) de les noves construccions situades on abans hi havia la granja Nestlé, van fer un muntatge estrany perquè no hi hagués trànsit en aquella zona, complicant la mobilitat de tot el barri. Ens pensàvem que amb un canvi de govern les coses tornarien al seu lloc – la via lateral del passeig de Sant Roc en tota la seva longitud era l’entrada natural al barri de Sant Roc –, doncs no! Els tècnics que varen fer el bunyol, sembla que són els mateixos que encara hi ha a l’Ajuntament, i tot i que no en sabem exactament els motius, del bunyol, també hi ha rumors que poden ser ben certs. Els responsables d’aquest assumpte que van entrar de nou en les últimes eleccions a l’Ajuntament, sembla que la situació no els fa cap fàstic..

 En la recent creació de l’Assemblea de Catalunya, per a promoure la nostra independència, es va acordar que no seriem mai un partit polític. Perquè no muntem Assemblees locals per tal d’evitar els disbarats que es proposin fer els Ajuntaments?. Sort que ara no hi ha diners!

 Esteve Roure i Punset

 29-03-2012

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Entre fets consumats i rumors

  1. FINA ARTIGAS diu:

    ja era hora que tornesis a escriure, sempre m’agrada el que escrius, encara no he posat els peus al bunyol del Turin, espero veuret algun dia records a tots, un petóooooooooooooo

  2. Quico diu:

    Està bé, la situació actual de desprestigi dels polítics fa que hi hagi cada cop més receptivitat a comentaris com els que fas.
    Una abraçada,

    Quico

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>