Les elccions als parlaments d’Andalusia i d’Astúries agreugen el laberint català del Minoraure

LES ELECCIONS ALS PARLAMENTS D’ANDALUSIA I D’ASTÚRIES
AGREUGEN EL LABERINT CATALÀ DEL MINOTAURE

Teseu, matant el Minotaure, alliberà el poble grec de pagar el tribut de set nois i set noies per alimentar el monstre que tenia tancat en un laberint. Els populars han perdut només en cent dies de govern més de quatre-cents mil votants a Andalusia. L’amarga victòria del populars i la dolça derrota dels socialistes posa en evidència que la societat ha quedat tocada de mort amb el desequilibri de l’actuació dels partits polítics. En les eleccions generals els socialistes havien perdut uns vuit-cents mil votants i s’esperava que amb les notícies sobre corrupció que s’han airejat darrerament i el descrèdit de Rodríguez Zapatero, els populars arrasarien a la comunitat andalusa. Han guanyat a les urnes, però és més que probable que hagin perdut la possibilitat de governar. Els setanta mil vots dels socialistes han marxat directament a Izquierda Unida, que és la força que realment té la clau de volta del govern andalús. Els populars de Madrid han vist com només en cent dies perden Andalusia i segurament hauran de perdre pes a Astúries si volen governar amb Cascos. Les reaccions poden ser caòtiques per a les comunitats on no governin. Minos derrotà Grècia per venjar la mort del seu fill Androgeu i creà un monstre (la referència actual podria ser Hisenda) per cobrar-los els impostos i el tancà en un laberint, i va raure tranquil sempre que els atenesos enviessin cada nou anys set nois i set noies per tal d’alimentar el monstre. Teseu, el fill del rei grec Egeu, es va oferir voluntari per lluitar contra el monstre. La filla de Minos, Ariadna, enamorada de Teseu, el va donar un cabdell de fil per desllorigar el laberint i trobar la sortida. Abans, però, i sense armes, va haver de matar el monstre, meitat home, meitat brau, que Minos tenia tancat al laberint.

Catalunya ha de buscar un Teseu i una Ariadna, el monstre ja el té, per alliberar-se del tribut que la bàrbara Creta cobrava a la demòcrata Grècia. La mitologia grega, igual que la majoria de llibres sagrats, són una barreja d’experiències viscudes, de filosofia de vida i d’aspiracions religioses mitificades en sers bons i dolents, per no parlar dels homes bons i els homes dolents. De fet, els únics que es van atrevir a anomenar-se bons homes foren els càtars, que explicaven el món des de la perspectiva d’un déu creador de tot el que és bo i d’un déu dolent, anomenat dimoni, en què tot el que va crear està sotmès a la corrupció, a la mort, al desordre, al patiment, a la violència. Malgrat tot, potser perquè hi veia l’únic mitjà segur per eradicar l’heretgia, el papa Innocenci III i el seu braç armat, Simó de Montfort, s’armaren, derrotaren i mataren Pere el Catòlic, i arrasaren i mataren els bons homes. A Simó de Montfort s’atribueix la resposta que va donar als seus generals quan, vençut el cercle de Tolosa, li demanaven clemència per tal de no matar els que havien estat els seus propis seguidors: Mateu-los tots; Déu ja escollirà els seus. Els populars estan vivint una nova croada, on els catalans som els heretges del moment. Els posseïdors de la veritat, ara nomenada Constitució, estigmatitzen tots els que no creuen en una Espanya única. Fins ara la monarquia i l’exèrcit semblaven estar fora del debat polític de les nacionalitats a la Península. S’ha dit semblava perquè amb motiu de la Constitució de Cadis de 1812 el rei actual surt en defensa d’ella quan el borbó Ferran VII la va abolir vint mesos després i els populars volen involucrar l’exèrcit dictant i decretant que els fills dels militars que estan a Catalunya se’ls hagi d’impartir l’ensenyament en llengua castellana. Per tant, és urgent la recerca de Teseu per alliberar-se del monstre.