El Casal Sant Jordi

Senyor  Director, agrairé la publicació de la següent carta a Clar i Català.

 El Casal Sant Jordi

 En els moments que vivim ja res ens pot sorprendre; suprimir petites despeses per tal d’aconseguir grans jubilacions i tot tipus de compensacions per als “directius” i polítics que han arruïnat la Caixa de Catalunya és una més de les immoralitats que s’estan produint a tothora. La primera reacció en saber la noticia del tancament del casal Sant Jordi de Caixa de Catalunya, ha sigut pensar en la historia de l’edifici del que ara era el Casal per a Gen Gran. Quan el senyor Baldili Descals — que no tenia res a veure amb el Baldiri Descals dels embotits –,. va construir el cinema Ideal Park, jo devia ser molt petit o no havia nascut, va aconseguir fer una bona obra que recordem amb nostàlgia. Era extraordinari tot el complex; de molt petit els diumenges o festius funcionava el cinema i els menuts esperàvem a la mitja part per recórrer tota la instal·lació: pujar per les escales de l’amfiteatre, seguir fins arribar al passadís que era com un túnel sota les butaques per a passar a l’altra part del pis superior i baixar per les escales de l’amfiteatre de l’altra costat. En certa ocasió tothom que em veia passar es posava a riure; vaig tornar estranyat al costat de la mare i ella també es posà a riure; quan encara era fosc m’havia fet un peto i portava els seus llavis marcats a la galta. A la sala dels grans finestrals, on de més grans hi anàvem a ballar amb l’orquestra Casanova, després de la sessió de cinema i s’hi feia el Ball Blanch, en les nostres aventures de petits no hi teníem accés. En suprimir el pis de butaques superior, que s’acabava amb el “galliner” al final de tot, fa uns quants anys a causa de la readaptació de tot l’edifici, s’havia aconseguit una extraordinària instal·lació i no és gens estrany que el senyor Àngel Moliner i els seus companys es queixin; mai aquesta sala havia tingut un ús tan adequat com ara en funcionar en ple dia i amb una finalitat tant lloable. Si ho dediquen al jovent, com diuen, serà una incongruència; no tenen la cova del cap d’amunt del Firal per a ells, si al cap i a la fi ho farien servir de nit? Penso que l’Ajuntament s’equivocarà si hi intervé, com sembla que es diu, i hi traslladen el que ara no els hi funciona al Núria. L’actual Casal Sant Jordi té un ús racional com mai l’havia tingut. Si es vol mantenir caldrà lluitar, ben segur que encara hi som a temps.

 Esteve Roure i Punset

19-04-2012

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El Casal Sant Jordi

  1. Nat diu:

    Collons quina memoria!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>