El cactus

Senyor Director de La Comarca, agrairé la publicació a Clar i Català de la següent carta.

El cactus

En un article del diari Ara, un periodista i professor que va amb bicicleta es queixava de la brutícia que hi ha als carrers de casa nostra i ho comparava amb la netedat d’altres indrets d’Europa; té molta raó. Només he de sortir de casa per veure papers, restes de cigarretes, pots o ampolles buides de begudes, etc. llençades sense cap mirament després de fer-ne ús. A vegades he vist “senyores” que, amb la més absoluta naturalitat, llencen la cigarreta al terra de la via pública i, fins i tot, la trepitgen per aixafar-la, com si això els fes menys culpables. Quan veig fumar un grup de noies joves no em puc estar de dir-los-hi: Des que us vau alliberar heu agafat tots els vicis del homes: fumar i c….r. En sortir de casa miro el cactus com si encara hi fos i en fer unes quantes passes, a vegades em trobo amb un veí, que sol ser molt crític amb les coses; porta una pala de recollir i una escombra i s’emporta aquestes deixalles dels voltants de casa seva, fins i tot de la part del carril bici més a prop de casa seva.

Dèiem que en sortir de casa trobo a faltar el cactus i més ara que estem en plena primavera. Estava sobre un pilar entre dos portals. M’agraden les plantes, però no m’apassionen i és la primera vegada que en trobo a faltar una. Era un cactus extraordinari – cactus rose (?) –,feia unes flors d’uns dos o tres centímetres de diàmetre, molt espesses, d’un verd viu i amb els cantells de les fulles de les flors vermells i rosa, una meravella. La mare ens l’havia regalat per la primera comunió del nostre fill petit, ara deu fer uns quaranta anys, quan la planta ja tenia uns quants anys; estava en una cassola de terra d’uns trenta centímetres de diàmetre i s’havia fet tan gran que sobresortia de la cassola i part d’ella s’estenia per sobre del pilar. Tal dia farà un any que va desaparèixer, en aquesta època quan la planta estava en el seu millor moment. Perquè se la varen endur? Va ser un apassionat de les flors o va ser un d’aquests pòtols que embruten els carrers i ho destrossen tot sense contemplacions? Com que no vàrem veure restes enlloc, pensem que algú se la va emportar i també volem pensar que va ser una persona que estima les plantes i que en passar sovint davant de tanta meravella, un dia no va poder resistir la temptació i se la va emportar – no ho va tenir fàcil, la planta estava arrelada a la paret i ben segur que va haver de tallar-la, hi ha quedat el senyal, un cercle més clar sobre el pilar.

Si va ser així, confio que l’haurà respectat i en gaudeixi. No vull pensar que se la varen emportar per vendre-la o llançar-la.

 Esteve Roure i Punset

17/05/2012

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>