Les claus d’un èxit

Les claus d’un èxit.

 Tal com m’ho varen explicar ho he explicat a vegades i no recordo si ho he escrit mai: Un grup de periodistes dels Estats Units es varen proposar saber el perquè de l’èxit d’unes quantes empreses d’aquell país. Varen fer intenses indagacions i com que no trobaven res que fos comú entre aquelles exitoses empreses, varen decidir entrevistar al principal dirigent de cada una d’elles. Cap d’aquells alts dirigents es va atribuir personalment l’èxit de l’empresa que dirigia, tots van donar la mateixa resposta: Tinc un molt bon equip i d’ells és el mèrit. Sembla evident que si varen ser ells els que escolliren el seu equip de col·laboradors, d’ells, els dirigents, és també el mèrit del bon funcionament de les empreses que dirigeixen.

 Si extrapolem el cas en la política, en la política dels Ajuntaments, per ser més precisos, ens podem trobar: un futur batlle sembla que no es pot escollir el seus col·laboradors polítics, ja els hi dóna l’aparell del partit i si arriba a governar un ajuntament, es troba amb els mateixos funcionaris, alts o baixos tant se val, de l’ajuntament anterior; i això vol dir que, d’entrada, la tasca del nou batlle pot ser molt més feixuga i intervencionista si és una persona responsable, i no vol que se’l toregin, com solen comentar els mateixos funcionaris quan es tracta d’un nou equip de govern a la “casa de la vila”, com en dèiem abans. Hom es pot preguntar: perquè un equip de govern en un Ajuntament ha d’estar format quasi sempre per militants d’un partit polític? Encara que n’hi hagi alguns que es diguin independents, solen estar enquadrats i sotmesos a un partit polític. A diferència de les empreses, el màxim dirigent, en aquest cas un alcalde, penso que solen fer més tasques de representació que de gestió. Els veiem contínuament en els mitjans, però no sabem (?) com gestionen l’”lempresa”

 A vegades penso: Què seria millor: un alcalde al que no veiéssim quasi mai, que gestionés molt bé l’”empresa”, que fes petites i necessàries correccions a la ciutat; que n’hi ha  – més que estar per detalls –, que estigués molt pendent de l’economia – ara elemental –, i que sovint delegués la seva representació; o un altra que parlés molt, el veiéssim molt i també somiés amb “grans” obres, però deixés la gestió de l’”empresa” en mans de col·laboradors, a vegades de dubtosa eficiència? Si fem cas del que dèiem al començament, l’elecció és ben fàcil.

 Esteve Roure i Punset

21/06/2012

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>