Malauradament els corruptes no s’extingiran mai, i sortosament els incorruptibles tampoc!
Els incorruptibles ( Amnistia urbanística ? )
El 6 del present mes de juliol sortia als diaris que es preparava una amnistia urbanística; això deu voler dir que volen legalitzar, per dir-ho d’alguna manera, tots els disbarats o il·legalitats que s’han fet, i si és així, ja no cal que ens queixem de les atzagaiades que tenim més a prop, ni que intentem solucionar les arbitrarietats que ens afecten. Ja serà oficialment vàlid tot el que s’haurà fet? Això m’ha fet recordar que fa uns dotze anys hi havia de Director General d’Urbanisme el senyor Joan Antoni Solans Huguet, que després de vint anys en el càrrec va presentar la seva dimissió, en “no sentir-se còmode en el nou càrrec” que li havien assignat – segons l’Avui del 6/10/2000. El senyor Solans era molt apreciat per la seva gran vàlua professional, però és que, a més, tenia fama d’incorruptible, i això ens fa pensar que feia nosa a molta gent. Era tan gran la seva fama d’incorruptible que, recordo que es deia el següent: a Catalunya només hi ha dues persones incorruptibles, en Jordi Pujol i en Joan Antoni Solans; i si algun ha de fallar, aquest serà en Jordi Pujol. Penso que en Solans no va fallar. Vaig conèixer al senyor Solans — des del 10/2001 fins ara, professor en la Universitat Pompeu Fabra –, en un sopar col·loqui en la Cooperativa de la Vall d’en Bas, penso que en l’any 2003, i li vaig comentar el que acabo d’escriure i va somriure.
Des que va dimitir el senyor Solans — sembla ser que li havien donat més rang, però menys poder –, arreu ha passat de tot i hom pensa: hauria estat el mateix si el senyor Solans hagués continuat de Director General d’Urbanisme? Sembla que en aquest món ningú sol fer res a canvi de res; a canvi de què el polític de torn va canviar de destinació al senyor Solans provocant la seva dimissió? Quants Solans hi ha que s’han vist empesos a dimitir per incorruptibles? Qui té més culpa, el corruptor o el corrupte? Com podem tenir confiança en els polítics i funcionaris qualificats, si molts d’ells en lloc de donar llum donen fum? Perquè els partits polítics necessiten tants diners i s’endeuten tant? És que ja saben que els perdonaran els deutes a canvi d’espècies? És que estem rodejats de petits Millet que fan la feina bruta als polítics? Molts fets ens demostren, per ells mateixos, que hi ha hagut corrupció, no calen proves, ja que molts d’aquests fets solen beneficiar unes minories i perjudicar a les majories, i se salten el sentit comú, que dit de passada, és el menys comú dels sentits i més en el món de la política. Molts dels mals del món hi son pels que callen.
Esteve Roure i Punset
19/07/2012
Els que davant de una injusticia , no fan res , estan col.laborant tàcitamnet perquè aquest fet es perpetuï sempre més.