Assemblees de tot tipus

Que la prudència no ens faci traïdors.

 

No publicada en la data corresponent; pot ser per vacances de La Comarca.

 Assemblees de tot tipus

 D’assemblees n’hi han de totes menes, fins i tot com la del Club Natació Olot del dia 16/06/2012 a la sala anomenada del Torin, tot bullint, on es varen torejar més d’un miler de socis. Era soci del Club Natació des de la seva fundació, penso; quasi mai n’havia fet us particular de les instal·lacions del Club i en veure el muntatge que es feia, no vaig pas tenir dubtes com el senyor de la carta en aquest setmanari del 21-06-02012 i em vaig donar de baixa. També he viscut assemblees que es van suspendre a mig fer; he dimitit de juntes per no estar d’acord en vulnerar els estatuts i m’he donat de baixa de soci pel mateix motiu, he viscut assemblees d’accionistes decebuts en veure els seus interessos lesionats; però, penso que quasi totes tenen un denominador comú: sempre se sol acordar el que volen, el o els, que les convoquen, perquè intencionadament, o no, procuren que ningú s’entengui amb ningú i tothom vagi a la seva. Una institució o empresa, quan ha de fer una assemblea que surt de la normalitat, que s’ha d’aprovar un projecte o escollir-ne un entre opcions diverses; després d’haver donat opció a tothom per a opinar i col·laborar, penso, que s’hi ha d’arribar en un punt en que s’ha donat la informació suficient perquè només calgui votar. Amb l’excusa que tothom té dret a opinar en una assemblea i s’ha de buscar el màxim consens, solen dir, es fa difícil el que hauria de ser molt fàcil i així el convocant – llegeixis Administració — se sent legitimat per a fer el que vol, o no fer res, excusant-se en la falta d’entesa entre els convocats.

Les assemblees només solen ser molt concorregudes quan es tracta d’assumptes econòmics, si s’han d’aprovar rectificacions d’arbitrarietats comeses, posem per cas, quasi ningú vol quedar malament i no cal assistir-hi, o assistir-hi i no agafar-s’ho amb massa interès; però penso que qualsevol cosa, per petita que sigui, es mereix l’atenció que li correspon, altrament ens acostumem a passar de tot, com passar el semàfor en vermell perquè no hi veiem cap perill. No fa pas gaire que en acabar una assemblea em deia una senyora amb un pic de sornegueria: Però, home de Déu, no s’ho agafi així que pot tenir un atac de cor. Vaig quedar mut; i favagirat, com dèiem de joves; em costa de tenir les respostes més oportunes a punt, i més si perdo l’autocontrol en tenir evidències tan escandaloses de prevaricació i veure que  no es fa res per corregir-ho, però encara hi sóc a temps: Perdoni senyora, però, “Val més morir amb honra que viure amb vilipendi”. Com a compensació, l’Assemblea de “Els Catòlics”, del 6/07/2012 va ser molt relaxant: propostes ben exposades i votació al canto; clar i net tot. Fantàstic trobar-nos, ara de tant en tant, amb els que fa prop de 70 anys ens trobàvem ben sovint en aquesta santa casa.

 Esteve Roure i Punset

9/08/2012

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Assemblees de tot tipus

  1. Joan Agustí Agustí diu:

    Que coi es va decidir a l’assamblea de C.N. Olot , el dia 16/06/12 ?

Respon a esteve Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>