El padre Boronat i “La dictadura de la incompetència”

Amb aquesta gent no estem tranquils, ni els vius del barri dels Desemparats, ni alguns morts del cementiri.

 El padre Boronat escolapi, i  “La dictadura de la incompetència”.

Era un educador extraordinari; podria estar explicant, parlant o escrivint-ne pàgines i pàgines. Quan ell era als escolapis feia ben poc que s’havia acabat la guerra dita civil, i jo no sabria dir quins van ser els més bèsties, i com que tampoc no sabrem mai què haurien fet els que la varen perdre si l’haguessin guanyada, hem de considerar més bèsties els que la varen engegar i guanyar, ja que es varen passar prop de quaranta anys matant gent; es deien catòlics i no sabien què és el perdó.

En acabar-se la guerra el padre Boronat ens solia dir: “Ara sortiran els mateixos pocavergonyes de sempre i la gent que val es quedarà a casa”; malauradament això encara és més vigent que mai. Els descendents d’aquells que el padre Boronat mencionava han estat molt prolífics, però, tot i que preveia molt bé les coses, s’han superat escandalosament les seves previsions, fins i tot ara, donen títols mobiliaris als nets dels més ferotges. Diuen que ara tenim: un polític per cada 106 habitants i a Alemanya en tenen un per cada 554 h. Penso que el percentatge de pocavergonyes és molt elevat, sobre tot els petits pocavergonyes, els que no ho semblen i prevariquen, i molta gent ho admet; és tan corrent, que fins i tot es troba natural i ens hem tornat mesells. Tots aquests petits prevaricadors no surten al corruptòdrom – voluminosa llista de corruptes oficials que circula per la xarxa d’Internet.

Un exemple de “La dictadura de la incompetència”, que diria en Xavier Roig, pot ser el cas del barri dels Desemparats. Fa 17 anys, 17, que els veïns ja demanàvem que el pont de Sant Roc enllacés directament amb el carrer Sabadell; ens digueren que ho solucionarien en aquell mateix any 1995, paraula de CiU, i no s’ha fet mai. El 2005 els progressistes varen tancar l’entrada al passeig de Sant Roc per l’Ambulatori, que sempre havia estat l’entrada natural per anar al barri de Sant Roc, perjudicant la mobilitat de tot el barri dels Desemparats, i afavorint als que s’havien d’establir al nou complex d’alt nivell que es va construir on en dèiem La Granja. S’esperava que un nou ajuntament regeneraria el barri, i més si tenim en compte que els responsables de la mobilitat de la ciutat ara són de Rcat., presumptes regeneradors de la política, diuen ells, però, si els progressistes putejaren tot un barri, alguns reagrupamentistes el volen reputejar, fent que s’hi circuli fent ziga-zaga, en connivència amb la mateixa direcció tècnica de l’època progressista, que encara estan en actiu, i continuant amb la dita “Dictadura de la incompetència” que va en camí de ser més llarga que la militar que vam patir; i que em perdoni la meva mare des dallà on estigui, que sovint es vantava del seu fill perquè no li havia sentit pronunciar mai una paraula gruixuda, tot i que, en aquest cas, són les més precises i entenedores. Havia de parlar del padre Boronat i m’he començat  a embolicar, ho deixarem per més endavant.

Esteve Roure i Punset

20-09-2012

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>