El padre Boronat, ara sí,

Els càstigs als infants  no haurien de ser mai contraproduents.

El padre Boronat, ara sí.

Va començar la segona guerra mundial i el padre Boronat ens explicava fil per randa el que ell pensava que farien els alemanys: ignorarien la famosa línia Maginot en la frontera amb França, donant-li la volta per Bèlgica, i així va ser; en pocs dies els alemanys es varen cruspir la França sencera. Potser que la línia Maginot hauria servit d’alguna cosa si hagués anat de l’Atlàntic al Mediterrani. El pare Boronat solia dir que el millor baròmetre érem nosaltres; sempre sabia el temps que faria, fins i tot si s’apropava una tamborinada.

 El pare Boronat no era pas molt alt i la sotana més aviat amagava la seva complexió atlètica; amb un cop de puny a la pilota de futbol la feia anar d’una punta de camp a l’altra, i era difícil prendre-li la pilota si jugava a futbol amb nosaltres, sovint l’amagava sota la sotana. Calçava unes sabates de goma i això feia que fos molt silenciós quan caminava, i quan anàvem en doble fila i passàvem per una zona fosca dels grans passadissos del col·legi, si algú, aprofitant que el padre no el veia, xerrava sabent que no podia fer-ho, es trobava amb la ma del padre que li donava un paperet, sense dir ni piu. Aquest paper era de la mida d’una targeta de visita i portava una xifra d’una dotzena de números, si no recordo malament; això volia dir que en l’hora del pati havies de multiplicar la xifra per dos, el resultat per tres, fins a nou, tot anotant cada resultat a sota de la xifra anterior i en acabar, fer l’operació a l’inrevés: dividir per nou, seguidament per vuit, fins a dos, i el resultat final havia de ser la xifra de l’original de la fatídica targeta. Amb un cop d’ull el padre ja veia si havíem fet trampa; el cas és que, al que li tocava, es passava la meitat de pati fent l’operació. He fet la prova, com és natural sense la calculadora, i tot fent-la de mitja dotzena de números me n’he vist un bull perquè em sortís bé. Les petites calculadores ens han fet perdre l’agilitat mental que teníem de joves; ja no sabem fer les quatre regles amb rapidesa i sense ajuda. No sé de cap més professor que utilitzés aquest sistema com a càstig, penso que era millor que no pas castigar a l’alumne a escriure una frase un número de vegades determinat, perquè com deia el pare Hostench, l’alumne s’acostumava a fer mala lletra.. Musicalment el pare Boronat estava molt ben preparat, era l’autor de la partitura de l’himne dedicat a sant Pompili, escolapi – és en un dels dos enormes quadres que varen quedar en l’església dels escolapis en acabar-se la guerra. En les vigílies de Nadal assajàvem les nadales tots en un cercle, ell passava i al que li posava la ma sobre el cap sabia que no podia cantar, perquè desafinava. A la mare li agradava molt sentir-me cantar: “Mentre Maria abraçava i vestia  /  son ros i tendre fillet que no dorm  /  perquè no plori ni en terra s’enyori  /   dolça li’n canta dolceta cançó . . . .  .

Esteve Roure i Punset

18/10/2012

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: El padre Boronat, ara sí,

  1. Valguem Deu ! Quina petja ens ha deixat l’escola.
    Malgrat les evidents errades dels criteris aplicats ,tot es feia per la nostra “bona educació” , i he de recòneixer que , els que varem superar-ho , hem sortit força ben preparats per superar la carrera d’obstacles del nostre futur , en que la represió de la estructura jeràrquica i competitiva era i ÉS , palmariament , vigent.
    La majoria de l’actual jovent que han sigut educats segons uns pressupostos de llibertat i no violencia , ho tenen molt malament per sortir-s’en en aquesta realitat actual que continua siguent , gaire-bé , la mateixa i que no estan prou preparats per afrontar-la.
    Per cert , m’has de cantar la cançoneta de la teva mare , a veure si la podem perpetuar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>