La crisi i la independència

 

Carta a La Comarca

Deia l’Albert Einstein: “La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a persones o països, perquè la crisi porta progressos; la vertadera crisi és la crisi de la incompetència” Sembla que ningú pot recordar una crisi econòmica tant dura com la que estem passant, i és que, a més, és una crisi moral; la corrupció està tan estesa entre els poders de l’Estat i altres que ens governen que ha provocat la desmoralització més absoluta entre molts dels governats; ningú n’espera cap canvi, cap millora a curt termini, perquè la incompetència i el descontrol de la situació per part dels polítics és absoluta. La llàstima és que massa gent, sense tenir-hi cap culpa, ho està passant molt malament. Penso que com a particulars són molts els que s’esforçaran en innovar i adaptar-se a la situació i progressar com recomanava l’Einstein.

Enmig d’aquest panorama tant negre s’ha desfermat una il·lusió força majoritària que  fa un cert temps que es covava: aconseguir la restitució dels nostres drets com a catalans, arrabassats en una guerra fa prop de tres cents anys; ara toca recuperar-los segons la “Matemàtica de la història“, una teoria cíclica sobre l’evolució de les civilitzacions, del figuerenc Alexendre Deulofeu i Torres. Penso que després de la   manifestació tan impressionant el passat 11 de setembre amb la Gran Mani, a Barcelona, hauríem de preguntar-nos: què puc fer jo per tal de mantenir aquesta il·lusió?. En moltes cases encara hi ha l’estelada penjada a la finestra o balcó; perquè no mantenir-la penjada fins aconseguir el gran objectiu?  Perquè no ens contagiem de l’èxit de la Mani i l’apliquem en coses més petites, però també importants? Per posar un exemple: perquè no ens mobilitzem, a nivell de barri, per a exigir als incompetents – tanta incompetència és  sorprenent; o no? — de la mobilitat del nostre Ajuntament per fer més racional la circulació? Som molts que ens temem i sovint comentem que algun dia passarà una desgracia irreparable al passeig dels Desemparats, que fa una funció per la qual no té condicions, i no fem res per corregir-ho. “Acabem d’una vegada amb la única crisi amenaçadora que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la”, deia l’Einstein.

Són impressionants els “arguments” que exhibeixen els del Reino de Castilla per anar contra la nostra independència. Catalaunya nunca ha sido un reino, deia una ministra l’altra dia; Catalunya va ser  un  ESTAT CATALÀ MEDIEVAL, i va tenir reis del 1162 al 1516; eren els que ells en diuen de la Corona de Aragón i “curiosament”, llevat de Pere el Catòlic, estan enterrats tots a Catalunya, començant per la seva Petronila, que està enterrada a la Catedral de Barcelona. Pere el Catòlic va lluitar a favor dels seus vassalls càtars – competidors de l’Església catòlica – l’excomunicaren i no el van poder enterrar a Catalunya, el van enterrar a Sixena, Osca, al Reino de Aragón, és ben curiós això. Penso que Ferran el Catòlic no es pot considerar català, alguns diuen que no se’n sentia, tot i que li deien “El Catalanote”; està enterrat a Granada.

Esteve Roure i Punset

31/10/2012

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>