Unes eleccions històriques

 

Carta a La Comarca

A partir del 1333 – conegut com “lo mal any primer”– les males collites, la pesta bubònica, que apareixia d’una forma intermitent durant més d’un segle i va fer que la població de Catalunya disminuís un terç, i els terratrèmols de 1427 i altres, va ser una època de depressió que fins i tot va afectar el govern de Catalunya, ja que en morir l’últim rei del casal de Barcelona, Martí l’Humà – 1356-1410 — sense descendència, va propiciar l’entrada a casa nostra de la dinastia castellana dels Trastámara amb Ferran d’Antequera i en detriment de Jaume d’Urgell el Dissortat, que en considerar que tenia més dret al tron es va revoltar i va ser condemnat a presó de per vida en diverses presons de Castella, fins el seu trasllat en condicions menys dures a Xàtiva, on morí quan portava 20 anys d’empresonament. Sembla ser que el d’Antequera ja havia ocupat mig Aragó abans del Compromís de Casp – 1412 – és la “democràcia” castellana. “¿Pasó? Sobre sus campos aún el fantasma yerra  /  de un pueblo que ponía a Dios sobre la guerra”, deia l’Antonio Machado. Enguany en fa sis cents del Compromís de Casp; fou fruit d’un interregne de dos anys molt violents, amb invasions castellanes, influències del Papa Luna i un conjunt de circumstàncies que acabaren determinant l’elecció de Ferran abans i tot que tingués lloc el Compromís. Ara, en aquests moments, els castellans posen el Compromís de Casp com exemple de diàleg i ens volen tornar a fer “canari”. Sembla que ens vam anar refent fins arribar a 1714, amb l’adveniment d’una altra pesta, la pesta borbònica, que amb una entrada terrible, i diferents formes i intensitat, ha persistit fins als nostres dies. Després de sis segles sembla que comencem a despertar d’aquests mal sons.

Crec que mai s’havien convocat unes eleccions tant transcendents com les del proper dia 25; i vulgues o no, els resultats ens marcaran algun camí, que dependrà molt de si la por no venç. Després dels excessos d’aquests últims anys, en que una gran majoria de gent creia que ja no podíem anar enrera, ha arribat el lògic sotrac. La classe política no podia ser una excepció i s’ha aprofitat de la situació; no en podíem esperar gran cosa d’ells, ja que els hem votat sense reflexionar-hi massa, però, axis com bona part del poble ha despertat, malauradament molts dels “nostres” polítics busquen alternatives o canvis perquè quedi tot igual. Fins ara els electors només ens hem limitat a votar i a criticar quan les coses no van prou bé; si les coses comencen a canviar molt, i s’aconsegueix implantar les llistes obertes, serem capaços de “molestar-nos” i estudiar bé les qualitats dels candidats abans de votar-los?  Ens avindrem a fer algun tipus de control respecte als nostres elegits? Deixarem enrera la “dictadura de la incompetència”? Si algun dia veiem que tots els partits es preocupen més per explicar-nos les bondats dels seus programes, que de criticar el dels altres, creuré en la possibilitat de que els miracles poden existir.

Esteve Roure i Punset

15-11-2012

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>