Els “invents”

“Inventar” és molt gratificant

 

Inventar  v.  tr.. Trobar, descobrir, a força d’estudi, d’enginy (alguna cosa nova, no coneguda d’abans), Inventar una màquina. La impremta fou inventada el segle XV. No ha inventat la pólvora,  es diu d’una persona d’escàs enginy.  /  Fabricar mentalment; esp. fingir (fets que es donen com a reals). Inventa alguna raó per a convèncer-la. Tot això que conta és fals; ell s’ho inventa.  Fins aquí és el que diu el diccionari i  amb això ja es pot veure que inventar costa ben poc, a vegades.

Quan hom aconsegueix un invent pot patentar-lo, per tal de protegir-lo de possibles còpies, si el que es pretén és explotar-lo i treure’n algun profit. Un invent o una bona idea no serveix per gaire res si no es promociona eficaçment, tant és així que, moltes vegades una idea de no gaire interès, si està ben promocionada, té més èxit que una idea extraordinària, però  amb una promoció poc efectiva. Una d’aquestes agències que es dediquen a tramitar patents, deia no fa pas gaire: l’any passat va ser fatal, però aquest any estem desbordats, i això és un bon símptoma, vol dir que molta gent es mou per sortir de la crisi. De tota manera, tramitar una patent o un model d’utilitat, no és massa difícil; molts anys enrera es podia fer a Barcelona, però ja fa temps que s’ha de fer a Madrid – com tantes altres coses que s’han emportat. A vegades si el projecte no és prou entenedor o les reivindicacions no són prou clares, et suspenen temporalment la sol·licitud; recordo que una vegada em varen suspendre una sol·licitud amb un afegitó: “Además con faltas de ortografia i y” Acostumat al català sovint se m’escapen les “i”. 

Com la majoria dels mortals, penso, tinc una orella en més mai estat que l’altra, vaja, que hi sento menys, i com que m’agrada molt escoltar la ràdio i música clàssica quan vaig a dormir, em vaig dir: si en uns auriculars hi col·loco un control de volum a cada orella equilibraràs el volum i hi sentiràs igual en les dues.  En aconseguir la patent ningú s’hi ha interessat i adaptar el sistema a uns auriculars normals és una mica delicat.  Els auriculars de botó no són recomanables, sembla que el so prové de dins el cap i es perd la sensació auditiva natural, en la que el so arriba de l’exterior. Utilitzo els que se situen sobre l’orella, que en podem dir cascs, però els més petits, i en posar-me de costat amb l’orella fluixa recolzada al coixí, vaig notar que hi sentia més; conclusió: separant l’auricular de l’orella bona amb un disc d’espuma de poliuretà d’uns vuit mil·límetres de gruix, segons necessitats, podem equilibrar el volum de so en cadascuna de les dues orelles. Més que un invent és una idea bona, fàcil, barata; i col·locar el disc en uns auriculars adequats, no molt grans, però amb possibilitat d’introduir-hi el disc d’espuma és a l’abast de tothom; ja no ens calen auriculars complicats, és extraordinari.

Esteve Roure i Punset

29-11-2012

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>