El regenerat

                Carta al setmanari La Comarca

Gran part de la meva vida l’he passat en el sector tèxtil, concretament en el gènere de punt, fabricant, entre altres, articles de regenerat. Segons el Fabra: regenerar: Generar o produir de nou. / Renovar moralment, fer fer un canvi radical en bé. El fet d’aconseguir que de les deixalles tèxtils  en sortissin de nou productes utilitzables i a vegades molt pràctics i atractius, ja era una satisfacció; els olotins ens havíem especialitzat en la fabricació d’articles de regenerat i en la de maquinaria de tissatge per a produir-los. Després d’una guerra engegada pels militars descontents, el país es va empobrir encara més i fabricar articles de regenerat era ben lògic, ja que les fronteres estaven tancades a tot tipus d’importacions i això també comportava que ens haguéssim d’espavilar per regenerar la maquinària, especialment les màquines per a la confecció dels articles, que en ser de procedència estrangera no teníem peces de recanvi. La satisfacció íntima que produïa recuperar una owerlock – maquina de cosir –, per exemple, després d’haver regenerat o construït de nou algunes de les seves desgastades o malmeses parts vitals, era immensa, la màquina quedava quasi nova. Això també sol passar si hom fa una reparació ben feta a la pròpia llar, la satisfacció és més gran que si ho posem tot nou.

Fa uns pocs anys que va sorgir un partit que entre els seus projectes hi havia el de regenerar la política, i vaig pensar: això em sona, els has d’ajudar en el que puguis, i  abans de les eleccions del 2010 me’n vaig fer militant. Era la primera vegada a la vida que em feia militant d’un partit polític. El metge fundador i líder del partit em va captivar: mirada franca, bona veu i parla convincent, ràpid en prendre decisions i controlar personalment els resultats, no deixa enquistar els problemes, no fa política de saló ni de partit, aplica una severíssima exigència ètica en la seva activitat, si fos diputat no seguiria la disciplina de vot, i, és independentista sense complexos: Joan Carretero. El senyor Carretero em mereixia, i em mereix, encara, tota la confiança; tenia d’ell extraordinàries referències dels tres anys que va ser Conseller de Governació. Confiava que tots o la majoria dels militants seguirien el seu exemple, però, com Jesucrist – salvant les distancies – alguns dels seus acòlits tenen actituds ben contraposades, et fan perdre la fe, i, me’n vaig donar de baixa. Perdre la fe en el més enllà pot ser greu, i perdre-la en tants del més ençà, també ho és, però menys. És el que em deia un important empresari parlant de la fe en la independència: I qui ens la gestionarà; els polítics que tenim? Només de mirar els que tenim més a la vora, els locals, ja desmoralitza; alguns d’ells s’entretenen amb el que en Pla en diria collonades i quan han de resoldre un problema greu, de mobilitat d’un barri, per exemple, ens demostren la seva incompetència i submissió, no saben regenerar i el que toquen degenera encara més. Confio en que el tàndem Mas – Junqueras no ens fallarà en la regeneració del nostra país

Esteve Roure i Punset

28-12-2012