La contribució

Carta a La Comarca

La contribució, com es deia abans, sona millor que impost o els impostos, que té connotacions absolutistes, dictatorials. Ara estem farcits d’impostos de tota mena – i els que vindran — i la paraula impostos ajuda a fer-los més desagradables; altrament si en diguéssim contribucions, com antigament, ben segur que ens faria sentir més solidaris si, a més, tinguéssim bons governs. Pagar impostos ja ens mena a pensar que tenim un mal govern i no ens ajuda gens a conviure amb la realitat i amb la comunitat. Sempre estem a punt de criticar negativament el que els governs de tots els nivells fan amb els nostres impostos.

Les contribucions dels ciutadans a un bon govern no haurien de ser solament materials, podrien ser molt diverses si els governants estiguessin disposats a escoltar els governats i viceversa; sembla que un partit de l’Ajuntament de Girona vol promocionar la col·laboració dels ciutadans.  Sovint ens trobem que si un ciutadà corrent suggereix alguna cosa que representi una millora, no se l’escolta; es pren com una molèstia. En ocasions m’ha semblat un deure contribuir en la bona gestió d’alguns governants o fer un suggeriment a una empresa comercial i, llevat d’alguna excepció, quasi sempre n’he quedat decebut. La grandesa d’un governant o directiu és saber reconèixer llurs errors o acceptar els suggeriments aliens, quan són encertats. Recordo una de les ocasions que es va tenir en comte el nostre suggeriment i el govern local, anterior a l’actual, tot i els seus irreparables errors, el va acceptar. Es va fer la sol·licitud per burofax i en quinze dies es va col·locar l’alentidor que possiblement, o ben segur, que ha evitat molts accidents.

Un dels meus fracassos ha estat no haver aconseguit retornar el brollador de la plaça Clarà als seus orígens; ara s’ha convertit en símbol de decadència. Això i els testos als fanals de la Solfa; quina diferència de com són tractades les flors en les nostres llars!. Fa uns dies que una parella de mitjana edat, amb pinta d’estrangers del nord, no pas de l’oest, estaven sorpresos davant del brollador sec de la plaça Clarà i em varen preguntar: Això que és — amb gests d’incredulitat. Els vaig dirigir al quiosc, on fa temps que hi ha exposada una foto del brollador de l’època del seu passat esplendor.

Com que parlem de contribucions o impostos, recordo que una vegada vàm fer, d’una manera informal, una sol·licitud particular a un amic regidor – deu fer uns quinze anys. Es tractava de que l’impost anomenat IBI, un dels més generalitzats i importants, es fracciones per trimestres;; no vam tenir èxit. Sembla ser que el contribuent que ho sol·licita l’hi fan en dos terminis.  El que sol·licitàvem era que es generalitzés el pagament per trimestres, tal com fan altres ajuntaments, molt en especial el de Barcelona, si se sol·licita, i fa molts anys que ho tenen establert d’aquesta manera. Com que estem vivint una època difícil, pensem que aplicar aquest sistema tant racional per les dues parts seria molt ben rebut, però, no cal intentar-ho, gat escaldat . . .  . No tot és negatiu i aprofito l’ocasió per felicitar als responsables de la nova ubicació dels pessebres a l’Hospici; sort en tenim de la societat civil per fer les coses bé.

Esteve Roure i Punset

24/01/2013