Carta a La Comarca
La veritat és que no entenc massa aquest rebombori, de corrupció n’hi ha hagut sempre i arreu, el que passa és que hem estat uns anys en que teníem moltes més ocasions de ser corruptes; tots som corruptes en potència, penso que solament podem dir que algú no és corrupte si ha tingut ocasió de ser-ho i no ha caigut en la temptació; si poguéssim provar a tots i cada un dels mortals, tindríem vertaderes sorpreses. En el meu primer llibre d’Anècdotes i Fets, la primera anècdota l’explicava el meu pare sobre un seu amic o conegut, en Manel Casas i Orriols, dit en “Reconxu”, que regentava l’Hotel Europa abans de que passés als Margalef. En certa ocasió un nebot d’en “Reconxu” li va dir a l’0ncle: “Oncle, vull anar a Amèrica a provar de fer fortuna”. “Faràs bé noi”, li va dir en “Reconxu”; “Ves a Amèrica i honradament fes diners, i, si no pots fer diners honradament, tu fes diners”.
Aquesta és l’obsessió de massa mortals: fer molts diners. No és, per tant, estrany que sospitem de tothom, polítics i funcionaris, en preferència. Ara bé, hi ha infinitat de petits corruptes; heus aquí una altra anècdota: Un parell de soldats estaven de servei a la cuina en el mes que tocava a la seva compañia – parlo de fa uns seixanta anys –; els soldats, com solien fer els oficials, també feien de les seves i aconseguiren sostreure de la cuina una garrafa de 25 litres i una ampolla de litre d’oli; ho tenien en un petit traster de la compañia. Tot remenant, a un dels soldats li va caure l’ampolla d’0li d’un litre a terra, i en veure aquella enorme taca d’oli va tenir una idea: va dir al seu company que li havia caigut la garrafa de 25 litres, tot posant-ne un litre en una altra ampolla, i va vendre els 24 litres de la garrafa pel seu compte, evitant repartir-s’ho amb el seu company. Ben segur que si furguéssim en la nostra memòria trobaríem petites ocasions en que haguéssim pogut fer alguna lluerteria; solem pensar que això són coses de poca importància, però en una petita i senzilla ocasió es pot produir el principi d’un gran “negoci”. Ves a saber tots aquests components d’aquesta infinita llista de corruptes mediàtics, com començaren els seus “negocis”. I no parlem dels corruptors, sense corruptors no hi hauria corruptes; mols corruptors es justifiquen tot dient: Si no ho fes així no obtindria contractes i hauria de tancar l’empresa.
Penso que els corruptes mediàtics minvaran considerablement perquè amb la crisi econòmica hi hauran menys ocasions per ser-ho, però la corrupció crec que no desapareixerà mai. Fins i tot persones “ben honorables” no s’estan de dir que si en tinguessin ocasió ells farien el mateix; no n’hi ha un pam de net. No es comprèn com les grans eminències, economistes, governants, “banquers” i els reis de les finances varen permetre la passada disbauxa; llevat de que pensem que el sistema els beneficiava, ells són els principals corruptes. Antigament els bancs no prestaven sense garanties o avaladors i últimament la seva feina era temptar a tot cristu. El que tampoc no acabo d’entendre, tot i tenir les meves sospites, és perquè i com surten a la llum fets que fa uns pocs anys que varen ocórrer; és que s’han anat tapant els uns als altres tot esperant que les faltes prescriguin? O és que els grans corruptes no poden suportar que no se sàpiga que són molt espavilats?
Esteve Roure i Punset
21/02/2013
Mot ben escrit Esteve!!!