Adoctrinar-nos

 

                                                        Carta a La Comarca

Per els del PPc i C’s, “adoctrinar els nens des del sistema educatiu és propi de règims autoritaris”. Jo vaig ser adoctrinat des de molts àmbits per un règim autoritari, a més de sanguinari, però, no els va sortir bé. Si ho mirem fredament, és un vertader miracle que després de tants segles d’adoctrinar-nos no hagin aconseguit els seus propòsits; penso que la causa del seu fracàs pot ser: l’absència de raó, la supèrbia, la poca traça, el mal exemple d’ells, i l’esperit que tants catalans portem a dins, heretat, com tantes altres coses, dels nostres avantpassats i que ens rebrota constantment; fins i tot alguns compatriotes queden sorpresos de llurs reaccions. De petit, al col·legi, començàvem el dia cantant amb el braç enlaire, llevat del “Pelut” a can Plantalech –“Plantalech, planta cols, planta faves i fesols” solíem dir –, que aixecava els dos braços i ningú gosava rectificar-lo; cantàvem l’himne españon; penso que la lletra era de José Maria Peman, però varen corregir-la, si no vaig errat, on deia alzad la frente hijos . . varen canviar-ho per alzad los brazos. . , el “Pelut” ja ho feia bé aixecant els dos braços alhora. No recordo que mai els escolapis ens alliçonessin en les coses del règim, es limitaven a fer les classes en españon i adoctrinar-nos, això sí, en la religió catòlica. Quan el pare Boronat ens deia: Ara sortiran els mateixos pocavergonyes de sempre i la gent que val es quedarà a casa, no feia cap bé al regim, tot i que això encara és ben vigent. Les aules i estaments oficials estaven sempre presidides pel Sant Crist que, com en el moment de la crucifixió, seguia flanquejat per un parell, que, en el seu moment en digueren lladres, però d’aquells de la meva infantesa sembla que cap dels dos era el bon lladre, el que es penedia de les seves malifetes. Sembla que els españons ara volen fer héroe nacional un d’aquests “penjats” que flanquejaven el Sant Crist en la meva infantesa; costa molt d’entendre-ho, penso que només pot justificar-ho el fanatisme, la frustració o la ignorància, que sempre sol ser molt agosarada. Varen intentar santificar l’Isabel dita “la Católia” —no sé perquè – i de moment no els ha sortit bé; després d’haver-se carregat centenars de milers d’autòctons de tot un continent, en nom de la fe (?) i arreplegant tot l’or que podien, penso que no es pot pensar que fou una santa.

Els pocavergonyes que anomenava el pare Boronat, ara s’han convertit en una casta; no cal que portin un embolcall al cap de diferent forma i colors per identificar-los segons la seva categoria com les castes de la Índia, els d’aquí no cal indentificar-los per categories, tots solen ser més o menys incompetents, siguin del partit que siguin, tan se val. La feina de tots ells és anar els uns contra els altres per tal de preservar llur seient; ni tan sols tenen present que hi ha un poble que els manté. A vegades hom coneix persones que considera normals fins que ens adonem del seu neguit per convertir-se en polítics, encara que sigui en hores extres en un ajuntament, el cas és potinejar tot el que puguin per tal de treure’n profit; a vegades em pregunto: alguns d’aquests polítics en hores de més, també són tan incompetents en la seves professions com quan fan “política”?

Esteve Roura i Punset

 

29-08-2013

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Adoctrinar-nos

  1. El que m’ensenyaren a mi , deia :

    Viva Espanya , alzad los brazos hijos del pueblo español.
    Que vuelve a resurgir.
    Viva la patria que supo seguir , sobre el azul del mar el caminar del sol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>