La “majoria” silenciosa es mou

 

                                          Carta a La Comarca

Estem esperançats, encara que una mica intranquils pel procedir del govern castellà del que en diuen Espanya. És comprensible que no vulguin deixar-nos anar així com així, s’hi juguem massa, però es troba a faltar la noblesa de la que històricament en solen presumir tant “. . con la épica nobleza castellana . .” diuen en un dels seus famosos himnes militars. Deia fa pocs dies el president del govern d’allà, que no ens vol lliures perquè“siempre hemos estado juntos” ; llevat del Barça i en Tom i Gerry, miro poc la televisió, però quan casualment vaig veure i sentir aquest president dient que “siempre hemos estados juntos”, referint-se a nosaltres els catalans, vaig quedar favagirat, més que per la solemne mentida, per la sospita de llur ignorància, o més encara, per un insult a la intel·ligència dels catalans. Si vertaderament ignora que si estem junts és per la raó de la força, i d’això no fa pas gaire, connota més aviat curtedat d’intel·ligència: una persona pot ser inculta, illetrada, però no per això serà necessàriament ignorant, Davant d’això no sé què pensar de persones com la que acabem de citar i que també deia, no fa pas molts dies, que els països petits no van enlloc, quan tots sabem que molts països europeus petits i sense estar en la CE són els que econòmicament van millor. Normalment no ens creiem de res a les persones quan comprovem que són mentiders per naturalesa.

Sempre m’ha interessat coneixer la història, la nostra, ja que penso que no es pot entendre el present si es desconeix el passat. Fa uns quants anys que em vaig proposar fer una síntesi de la nostra història, dels esdeveniments i canvis que no permeten una interpretació esbiaixada, que són inqüestionables. Està escrita en un full A4 a dues cares i convenientment plegada la porto sempre a la cartera, per a consultar o regalar, si cal. Ara està en el blog www.roure.cat i fa pocs dies que en vaig fer una petita difusió per correu electrònic; algú em va dir: “A mi em va bé per mantenir el mínims”. Una de les coses que s’hi esmenta és la “Corona d’Aragó”, denominació impròpia de l’Estat Català Medieval, segons alguns. Sembla que la dita Corona neix el 1107 i perdura fins el 1157, quan Peronella, de la dinastia aragonesa, s’uneix amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, per formar el dit Estat; i cosa curiosa, i que quasi ningú menciona mai: des del moment d’aquesta unió, tots els reis, fins a Ferran el Catòlic i llevat de Pere el Catòlic – castigat pel San Pare per haver defensat els seus vassalls càtars competidors de l’església catòlica, i per aquesta causa no el deixaren enterrar a Catalunya, ho van fer a Sixena, Osca –, estan enterrats a Catalunya, Poblet, Santes Creus, Ripoll, Girona, etc., i això és molt demostratiu, no cal fer-ne més comentaris. La mort sense hereu de Martí l’Humà (1410) suposà l’extinció del llinatge dels comtes de Barcelona i l’adveniment de la Dinastia Trastàmara, i aquí va començar la influència castellana, per desventura nostra. Se sol dir que la història sempre l’escriuen els vencedors i és per això, i el que hem comentat al començament d’aquesta nota, que del que ens conten els castellans n’hem de creure la meitat de la meitat de la meitat. Han propagat que Colom era genovès perquè no els interessava dir d’on era realment i jo per a ells, fins ara, era polaco , com em va dir un noi de manteniment d’un hotel de l’Ebre enllà quan li vaig preguntar d’on era ell: soy polaco igual que usted , em va etzibar.

Esteve Roura i Punset

17-10-2013  

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>