Carta a La Comarca
Sembla que opinadors, periodistes, polítics i gent important de casa nostra, consideren que una de les causes que han contribuït a que l’esclat independentista sigui tant gran va ser la tombada de l’Estatut de Catalunya per el TC, el 2010. Francament, jo ja no me’n recordava de la ribotejada de l’Estatut, és massa recent; ara, si som una mica grans, en sopar no recordem què hem dinat, però, recordo que, el que ja frisa per ser Felip V de Catalunya i Vl d’Espanya, va dir públicament, ja fa anys: “Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui”. En una carta de dies passats, “La clau mestra”, entre altres coses dèiem: “Penso que les causes d’una moguda tan gran i nombrosa, les hauríem de buscar més enrera, de fa molts anys, fins i tot segles. Els nostres avantpassats varen patir la guerra i posterior holocaust del 1714 i pot ser que sense adonar-nos-en alguna cosa ens ha quedat”.
En comentar aquestes qüestions amb uns amics, em varen dir: Això és la memòria cel·lular i l’ADN. He buscat informació i n’he trobat en abundància i cada vegada més sorprenent; ben segur que un expert ens ho explicaria d’una forma més entenedora; de tota manera penso que aquesta definició pot ser prou vàlida: “Memòria Cel·lular és la informació que es registra i que prové no només per herència genètica o ADN, sinó també de les experiències que són emmagatzemades a nivell cel·lular des del mateix moment de la concepció, fins al present d’aquesta vida i encara de vides passades”.
Tot això ens confirma el que intuíem quan no teníem cap coneixement, ni sabíem res de la memòria cel·lular i l’ADN, i pensem que la informació aconseguida reforça la nostra intuïció i ens fa més compressible el fenomen que estem vivint; no tot són interessos materials, com també es diu. tot i que és ben just que els tinguem, ja que ens en creiem mereixedors. Pensem que els espanyols, els de a pié, els botiflers, i la Comunitat Europea, haurien de ser els més interessats en què Catalunya esdevingui independent, ja que possibilitaria els canvis que la C.E. tan demana per a reformar Espanya, que arrossega segles de màfia madrilenya.
De tota manera als “espanyons” no els cal assabentar-se del que deia l’article que va sortir l’altra dia en un diari nostra, possiblement el més venut; deia: “Constaten que els records es poden esborrar selectivament amb electroxoc. Un equip internacional constata en humans que poden eliminar records de manera selectiva mitjançant electroxocs” Si han invertit fortunes en projectes faraònics que només han estat productius per a les élites madrilenyes, també poden ser capaços de projectar massivament els seus “electroxocs” a tots els catalans i “ez” de casa nostra, que també ho són. Heus aquí una mostra dels seus constants “electroxocs”: “Els catedràtics d’institut alerten que la LOMCE elimina la història del país de les escoles. Els continguts de les matèries troncals es defineixen des de Madrid, sense marge per a les comunitats autònomes”. No canviaran mai, si no és amb una bona sotragada.
PD – Aprofitem l’ocasió per dir que estem totalment d’acord amb el senyor Ignasi Mulleras sobre el que diu en la seva carta del 19-12-13, “Noticies d’Olot”.
Esteve Roura i Punset
1-01-2014
Pare!!! Fantastic article! La unic cosa que canviaria es “Politics madrilenys” per contes de “madrilenys”…
Tinc problemes amb l’email nat@roure.cat.
Mentres els sol.lociono, pot utilitzar el natroura@gmail.com ??
Nat
No puc estar més d´acrod en que les experiènies es transmeten de pares a fills mitjançant la càrrega genètica. Les experimentacions del Dr Hellinger, jesuita alemany, així ho van demostrar i avui són la base d´una sèrie d´aplicacions pràctiques per part de l´escola de la Gestalt.
Crec que la negativa dinàmica de fons de la relació Espanya – Catalunya sols s´explica per la rivalitat histórica des d´el selle 13, que s´ha transmès d´una generació a l´altre des de llavors.
A Casp ens varen fer “canari” i ho hem pagat molt car.
Segueixo amb interès el curs de la discusió sobre l´Independencia, però al mateix temps amb certa fredor, o si voleu, tibiesa. Fa més de 50 anys que visc fora de Catalunya, en un pais pràcticamente comunista, on es viu continuament una novel.la de suspense. L´independència arribarà, pot ser, dintre set o vuit generacions, però no després d´aquests espetecs mediàtics.
Tant mateix anyoro Catalunya, sigui independent o espanyola, i hi voldria morir.
Benvolgut Pompeyo,
El vostre comentari m’ha causat sorpresa, una agradable sorpresa. Dedueixo que en deveu tenir uns quants més dels 50 anys que fa que viviu fora de Catalunya, jo en tinc 85 i espero veure la nostra independència. Els espetecs mediàtics, com els anomeneu, són la conseqüència de la enorme il•lusió d’uns quants milions de catalans; sorprèn trobar-se amb tanta gent de tots els indrets de Catalunya que tinguem el mateix desig: ser independents; em trobo amb gent d’arreu que no havia vist mai i sembla que ens coneixem de tota la vida.
Esteve
Bona tarda, senyor Roure. Verament, en tinc una colola més de 50; en tinc 82. Ja que es recorda de mossèn Picola i les seves expeditives misses, pot ser recordarà el Pare Bartomeu Bassols. Donca bé, yo era un del nens seminristes dels quals ella cuidaba. De qanta gent notable d´Olot podriem parlar vostè i jo! Capellans, metges advocats, personatjes popolars, etc. El meu correu electrònic és: rsmis4@hotmail.com. Per aquest medi la coumunicació es més fàcil. Jo visc a Venezuela. Si ens podem com unicar, li explicaré algunes coses més. Una abrçada de Pompeyo Ramis.