Jornada de portes obertes als escolapis

 

Col·laboració a La Comarca

Gratament sorprenent el canvi sofert als escolapis des de la meva infantesa. Fa 81 anys i escaig que vaig entrar per primera vegada pel gran portal dels escolapis, no recordo que es tanqués mai. Vaig traspassar el portal amb la mare i quan em vaig adonar que em volia deixar allà va començar el gran drama, jo no m’hi volia quedar, era la primera vegada que entrava en un col·legi, el porter coix va tancar el portal i va dir a la mare: Vagi-se’n senyora, que si no, cada dia hi serem. La mare se’n va anar tot compungida, i una altra senyora que passava per allà, li va dir: És seu aquest nen que plora tant desesperadament? Vagi’l a buscar, per favor, que aquests plors em trasbalsen el cor. Sempre vaig ser feliç als escolapis, era el col·legi de la família, del pare i els meus fills. El porter coix per atemoritzar-nos i quasi jugant, quan ens esvalotaven massa ens venia al darrera fent petar un fuet de traginer.

Quan tenia 8 anys va esclatar la guerra promoguda pels militars descontents, i dels disbarats que es varen fer arreu val més no parlar-ne.  Entrar de nou al col·legi amb pilons de campanes triturades abans de creuar el portal, refugiats cantant que el Madrid era campió – va guanyar la copa per 2 a 1 al Barça, el 21-06-1936 –, milicians amb jaquetes de pell i un garbuix de gent difícil d’assimilar, mentre un milicià intentava trencar per la base la creu  de la cresta de la façana de l’església; era tot un espectacle. La tornada als escolapis amb professors seglars va durar poc; en tres anys vaig, o vam amb la meva germana, anar a quatre col·legis: escolapis, can Calm al carrer Vilanova, a casa el pare Noguer escolapi – ja s’havia passat la febre de matar capellans – fins que li prohibiren exercir al carrer Fluvià, i a can Bohigas, a la casa Pujador a la font del Conill.

En acabar-se la guerra vaig tornar als escolapis. Un dels professors que més recordo era el pare Boronat; entre moltes coses interessants, ens contava que en Gristòfol Colom era català, i ho demostrava explicant-nos el perquè ho va amagar: la seva família havia lluitat a favor de la Generalitat en la guerra civil contra el rei Joan II, fill de Ferran I, el d’Antequera, primer rei castellà en morir Martí l’Humà sense descendència — a Casp ens feren “canari” en escollir el d’Antequera – i aquí va començar la nostra dissort. Joan II, el Sense Fe, anava contra el seu fill propi, el príncep de Viana, hereu del regne de Navarra i Catalunya-Aragó. El príncep de Viana va morir, diuen, emmetzinat per ordre de la seva madrastra, mare de Ferran el Catòlic, que deien que se sentia més castellà que català, tot i dir-li El Catalanote, els de Castella.

Ara els espanyols diuen que Catalunya no ha estat mai una nació, que era de la Corona d’Aragó, però resulta que des de la Peronella, que està enterrada a la Catedral de Barcelona, a en Ferran en Catòlic, que està enterrat a Granada, tots els reis de l’estat català medieval estan enterrats a Catalunya; llevat de Pere el Catòlic, que castigat pel papa per haver defensat els seus vassalls càtars, no el deixaren enterrar a Catalunya i està enterrat a Sixena, Osca. Això és ben significatiu, però cap espanyol en parla. La “Corona d’Aragó” era un concepte, una paraula que va canviar la percepció de la gent, ara en podríem dir que és una qüestió de màrqueting.

Esteve Roura i Punset

27-02-2014                         

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Jornada de portes obertes als escolapis

  1. Deudat Roura Guix diu:

    Ara va morir un nét del porter. El Sr. Planella

  2. Boronat és un cognom de arrels valencianes i/o castellonenques.
    On n’hi ha més a Catalunya , és a Tarragona.
    Tot això ho sé , perquè el pare de la Margarita que era de Vallmoll (Tarragona) , estava emparentat amb Boronats i un de la família : Joan Carles Boronat , va estudiar amb mi a l’escola d’enginyers.

Respon a Deudat Roura Guix Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>