M’acomiado

 

M’acomiado                                       Carta a La Comarca

M’acomiado, sí, però només del meu propòsit per aconseguir tornar a la racionalitat i coherència la mobilitat del barri dels Desemparats. Penso preparar una síntesi de la situació i lliurar-la a uns quants veïns del barri, preferentment joves, per tal de que si algun dia es torna a remoure el cas o si per desgràcia passa un accident greu al mal anomenat “Passeig” dels Desemparats”, cosa molt possible a causa de la resistència a canviar els sentits de circulació del conjunt del barri, que si es fes, per aquest “passeig” només hi passarien el veïns i algun vianant o ciclista, com hauria de ser; ara s’ha convertit en una via ràpida.

Avui, 1 de març, he votat davant de l’església de Sant Esteve pel “Dret a decidir i estat propi. Garantia d’un futur millor”. He parlat amb el màxim representat de l’organització, que també ho és de l’Ajuntament i he arribat a la conclusió de que per un futur millor necessitem uns gestors diferents. Els actuals mantenen les mateixes actituds antidemocràtiques de sempre, ja que quan els he proposat fer una consulta seriosa als veïns, per si volen que s’adopti el pla que es va presentar, signat per 34 veïns, fugen d’estudi i només diuen no, no, no, vaja, com en Rajoi; cap raó o motiu solvent que pugui justificar la seva actitud. He pensat amb aquella velleta que resava perquè no canviessin el govern i quan li deien que el govern ho feia molt malament, ella deia: Cada vegada que el canvien és pitjor.

He rebut una nota de l’alcalde, com a resposta a la meva proposta de referèndum, on em diu el mateix que em va dir davant de l’església de Sant Esteve; els responsables són els tècnics, no hi ha cap queixa dels veïns – llevat dels 34 que varen signar la petició per la tornada a la racionalitat i la coherència, dic jo –, no hi ha hagut cap accident greu – només alguns cotxes s’han emportat arbres, faroles i parets dic, jo — i els cotxes circulen moderadament — sortejant alentidors, també dic. Els ciutadans no es queixen, diu ell; i penso que això ja ens ve de la dictadura, que sembla que encara continuí; com a molt algun es dona de baixa de l’Associació de Veïns, que solen ser un apèndix dels ajuntaments. I el gran bluf: els ciutadans ja van decidir quan ens varen votar, també diu l’alcalde en la seva nota; increïble, he quedat favagirat; ara podrem decidir la independència del nostra país, però, no podem decidir la mobilitat del nostra barri.

El barri dels Desemparats és un cas singular i s’està perdent una ocasió per avançar en la llibertat, per començar a canviar el país, encara que semblin petites coses, però els polítics estan ancorats en els sistemes arcaics i dictatorials que afavoreixen el seu estatus; en les eleccions ja ens varen aprovar perquè decidíssim, em diu l’alcalde, mentre fa campanya pel dret a decidir, tot plegat ben incongruent. Els  polítics no són elegits per la seva vàlua, ho son més bé per la seva posició en el partit; ni en això podem decidir quins polítics volem, perquè les llistes són tancades. La poca responsabilitat de molts dels que governen i la indiferència de massa governats, són una xacra difícil de curar. Si no aconseguim que els ciutadans s’involucrin en els problemes del seu entorn, no aconseguirem canviar el nostra país a millor, la indiferència està massa estesa.

Esteve Roura i Punset

10-04-2014

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: M’acomiado

  1. Nat diu:

    Esteve! Molt ben escrit! Vas aconseguir la firma de 34 veïns? I segueixen sense fer-te cas?

    • esteve diu:

      Va haver-hi una reunió de veïns de l’ Associació, pocs, i no vaig proposar una consulta ben feta, com faria ara. No es pot anar pel món d’aquesta manera, és com els invents: són bons, però, gens ben promocionats. Tots els que els vaig demanar la signatura varen signar, però, res més.

  2. Narcís diu:

    Ben dit!

  3. Xavier Xuescun diu:

    Amic Esteve: No et rendeixis. Et fas mal i ells se’n foten. Malgrat exercir el poder en virtut dels vots no tenen allò que distingeix la vàlua de la niciesa:” CLASSE”.
    És el signe dels temps que ens ha tocat viure. Et comprenc i et faig costat.

    Salut

    Xavier

  4. Joan diu:

    El teu escrit, una fidel fotografia de la manera de fer dels polítics.
    Quins son els seus principals interessos? Defensar i escoltar als ciutadans o mantenir-se com més temps millor a la poltrona. Amb la seva actitud prepotent, el “nostre” alcalde ens dóna clarament la resposta.

  5. toia diu:

    Si noi, tens tota la raó. Cada vegada que passo pel passeig amb cotxe o entro pel carrer de l’hotel Borrell, em sorprèn el lio que hi ha, entro, no sé mai cap a on em faran anar i a on acabaré sortint.

  6. Quico Roura diu:

    La clau del canvi està en la llei electoral, que permet les llistes tancades.
    Als països anglosaxons, els electors voten representants polítics de la seva circumscripció i els voten a ells, tant per les eleccions generals com locals; i aquests polítics estan afiliats a un partit, però saben que es deuen als seus electors i per tant no faran ni votaran res al congrés dels diputats que sàpiguen que els seus electors no volen, perquè d´això en depèn la seva reelecció i no del que els diu el partit; i els partits entenen això molt bé.
    Tot està inventat, sols hem de copiar bé. Una altra cosa ben diferent és la voluntat dels partits de fer-ho. Jo estic convençut que arribarà el dia que els moviments socials s´enduran els partits tradicionals com un Tsunami.

    • Esteve diu:

      Penso que tens molta raó Quico i ens caldrà un Tsumani tal com dius per aconseguir-ho. És qüestió de no perdre l’hàbit de concentrar-nos massivament pels grans objectius.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>