A qui hem de votar?

 

                                         Carta a La Comarca

Per a votar el pròxim dia 25, penso que som molts els ara ho tenim ben fàcil; les circumstàncies actuals ens ajuden a decidir el que volem fer amb el nostre vot. Els partits grans sempre ens diuen que no s’han de votar partits petits perquè es perd el vot, tot i que cada dia estem més decebuts dels partits grans; són capaços de qualsevol cosa si pensen que poden perdre vots, molt en especial en les eleccions municipals; a vegades em costa de creure el que s’arriba a fer per evitar que algun independent amb prou carisma pugui ser un perill en tenir la possibilitat d’emportar-se vots del partit “gran”. Penso que en aquestes eleccions al Parlament Europeu s’han de votar partits que vagin a favor del dret a decidir, ben simple; els caps dels dos principals partits ens estan demostrant un saber fer admirable i cal recolzar-los.

No surto gaire de casa i a vegades em trobo amb persones que fa temps que no he vist; sovint parlem de les nostres vivències i conversem quasi d’una manera protocol·lària, però de sobte surt el tema de la independència i la conversa fa un tomb espectacular; la il·lusió i les esperances es reflecteixen en el rostre de moltes persones, com si fos l’única cosa que ens motiva per seguir en aquest planeta, tot i que segons els “espanyons” quan siguem independents quedarem “fora d’aquest món”. Fantàstic, serem un minúscul planeta i vagarem per l’espai en busca del nostra lloc, i com que els independentistes catalans som tant dolents, diuen, ningú ens voldrà i podrem muntar-nos-ho tot a la nostra manera, i ben lluny dels que ara ens envolten. Està ben demostrat que som una gran majoria els que ens il·lusiona obtenir la independència i penso que si no afluixem ho aconseguirem, i ens en sortirem, encara que estiguem sols en aquest mateix planeta. Estar o sentir-se sol, tant individual com col·lectivament, penso que no és pas anormal.

Sembla que no són pas totes les circumstàncies actuals les que han provocat aquesta gran moguda. Enric Prat de la Riba – 1870-1917 – ja deia que: 1) Que començaven a morir les grans entitats polítiques aixecades artificiosament damunt les pàtries naturals, mentre que aquestes renaixien. 2) Que Espanya no era una nació, una entitat natural, sinó un estat, una entitat artificial obra d’homes. 3) I que els estats han de ser nacionals. Es diu que la meitat dels estats del món tenen menys de sis milions d’habitants. La conclusió és evident: Catalunya és l’única pàtria dels catalans, mentre que Espanya és només un estat compost, que, a més, ha revingut un enemic que desnaturalitza el caràcter de Catalunya. Ara bé, quan vingui el cas, on trobarem homes com els que van fer costat a en Prat de la Riba? Encara ara, sovint ens parlen del gran avenç que va protagonitzar la Mancomunitat; ens diuen que van sortir homes i dones que varen fer una labor extraordinària, i ara, si aconseguim la independència, hauran de sortir els més ben preparats per substituir molts dels polítics mediocres actuals, si hem de jutjar pels que tenim més a la vora i els hi coneixem la vida i “miracles”; alguns d’ells sembla que el seu únic objectiu en dedicar-se a la política local, sigui fer-se un sobresou; demostren tenir moltes mancances. Sovint repeteixo que això és el que em neguiteja més: que la gent que val es quedi a casa.

Esteve Roura i Punset

22-05-2014

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>